El projecte ICI durant la crisi del Covid 19

En moments de crisi les accions han de ser més que mai conjuntes per fer front a la complexitat de les necessitats de la població. La comunitat esdevé un espai de refugi i protecció, d’ajuda mútua, cooperació i solidaritat.

Amb aquesta finalitat des del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) s’ha dut a terme una intensa activitat reforçant la interacció i el treball col·laboratiu dins els diferents espais de relació (comissions de treball) a fi de mantenir i adaptar els canals de comunicació entre serveis, recursos disponibles, entitats i ciutadania.    

Des de la Comissió de Salut s’han creat canals de comunicació per poder difondre informació oficial i actualitzada per a la població; mantenir els treball en xarxa dels recursos de salut i socials ha permès connectar les necessitats i problemes de la ciutadania amb els serveis pertinents, així com servir de guia a l’hora de dur a terme actuacions més eficients i eficaces.

La Comissió de Convivència (formada per persones grans del territori) ha continuat una acció de dinamització i millora de la salut psicosocial de les persones grans, cercant estratègies per mantenir les relacions socials a pesar de l’aïllament i posant en marxa activitats per compartir entre totes i tots.

La Comissió Socioeducativa ha posat en marxa la campanya “Una carta o un dibuix com a regal!” una activitat de caire intergeneracional per mantenir en contacte a persones grans amb infants i joves, rompent d’alguna manera les dificultats actuals per mantenir en contacte aquests col·lectius.

En un moment de creixent necessitat social on l’atenció individual i familiar és desbordant, la tasca comunitària posa de manifest que una societat organitzada pot fer front de manera més eficient a qualsevol situació de crisi. Al COVID-19 també.

El projecte al mòdul de joves durant la crisi del COVID

Per una part, hem aprofitat aquest període d'alarma per a l'elaboració de projectes i documentació necessària per al programa. En coordinació amb l'equip tècnic del centre penitenciari s'està elaborant un projecte per millorar la intervenció educativa amb els joves interns. Com a part d’aquesta elaboració, l’educador responsable ha dut a terme tot un procés de recollida i anàlisi de teoria, documents didàctics i experiències prèvies de treball amb aquest col·lectiu i dins aquest àmbit, que milloren la qualitat de l’atenció als joves, així com també el nostre perfil professional i coneixements tècnics.

També s’ha pogut realitzar una memòria detallada de la feina feta fins ara, arribant a conclusions i noves propostes de millora per continuar prioritzant els objectius que més responen a les necessitats reals dels usuaris i adaptant les estratègies d’intervenció al que ha resultat més efectiu.

 Encara que no és possible realitzar la nostra intervenció directament dins del centre penitenciari que es manté tancat per motius de seguretat sanitària, seguim en contacte amb els joves interns per escrit, utilitzant la carta escrita a mà com a mitjà de comunicació allà on la tecnologia no pot arribar. D'aquesta manera, seguim mantenint el vincle i l'orientació educativa en aquests temps tan atípics que ens ha tocat viure. D’igual manera, el contacte amb les famílies es manté, ara telemàticament també, responent a les seves necessitats de suport i orientació.

 Finalment amb l’equip del programa d’acompanyament cap a l’ocupació del GREC estam treballant per elaborar un projecte conjunt i específic d’atenció als joves que passen a aquest programa. Aprofitam aquesta situació per no deixar de millorar!

La ciberaula durant el confinament

Des del recurs "Ciberaula, quedem després de classe", del programa de Caixaproinfància, estem treballant tot el que podem davant l'extraordinària situació que estem vivint en l'actualitat. Qui ens havia de dir fa uns mesos, quan els nins feien broma sobre el coronavirus, que ens veuríem en aquesta situació? El treball ha canviat, i molt. Ara l'hora de deures, les passejades pel parc i les activitats del programa tens talent s'han convertit en videotrucades per resoldre dubtes, whatts apps amb activitats lúdiques, vídeos de les educadores comptant els contes de Tens Talent, i visites domiciliàries per fer lliurament dels deures a aquelles famílies que no tenen com imprimir-los i de material perquè puguin realitzar-los.

Òbviament s'han tingut en compte totes les mesures de seguretat necessàries, però quant costa a vegades respectar-les, amb les ganes que tenim de donar una abraçada als nins amb el que passàvem totes les tardes ...

Des del recurs s'ha tingut contacte diari amb l'educadora referent de la ciberaula de Serveis Socials, per coordinar la compra de material i per tenir una visió més general i compartida de l'estat de les nostres famílies. D'altra banda s'ha tingut contacte directe amb els menors i s'han prioritzat les necessitats dels mateixos a l'hora d'actuar.

En un inici se'ls van oferir als menors activitats lúdiques per fer a casa, però no es va observar una gran iniciativa per part seva, per aquesta raó es va optar per seguir en la línia de treball que realitzem a la ciberaula i captar la seva atenció a través del reforç positiu. Encara que d'aquesta manera aconseguirem captar la seva atenció ens vam adonar que molts dels menors no realitzaven les tasques lúdiques perquè tenien molta feina del centre escolar, llavors es va decidir que el millor era ajudar-los a fer els deures.

 Els familiars, que són el pilar fonamental de la relació que tenim amb els nens durant el confinament, estan molt agraïts ja que la majoria començaven a veurer-se superats amb les tasques escolars, perquè tenen dificultats amb l'idioma o perquè no es veien capaços d'ajudar-los en totes les àrees.

Els educadors de la ciberaula, Fernando, Almudena i Blanca volem agrair públicament tant als menors com a les famílies el gran treball que estan realitzant davant aquesta situació. Ens veurem aviat nins!.

CaixaProinfancia a Son Gotleu durant temps de COVID

Tot començà setmanes abans de l’estat d’alarma, els infants no entenien el perquè del nou funcionament de les sessions de psicomotricitat , als centres oberts, als suports escolars. Arribaren noves normes a les aules: rentar-se les mans de forma constant, tapar-se amb el colze al tossir, emprar gel desinfectant ... En aquell moment, aquella rutina ja formava part de les sessions, fins que arribà el confinament total i els infants s’hagueren de quedar a casa.

Als infants se’ls explica poc sobre la situació que vivíem, ja que ni tan sols nosaltres teníem informació suficient, tal volta reberen alguna frase com de l’estil de “ si ens quedem a casa, el virus no veurà a ningú i s’anirà”. Hem de reconèixer la lluita dels nostres nins i nines contra la  pandèmia de la Covid-19, s’han privat d’anar a jugar als parcs, d’anar a aprendre a l’escola, de passar temps amb els amics i amigues, de jugar al carrer....

No sabíem el que vindria, però es decidí que era necessari continuar el contacte amb les famílies via telefònica, poc a poc es començaren a realitzar videotrucades i, més endavant,  les videotrucades eren amb varis infants alhora, sorgiren moltes emocions, existia la distància física però la emocional s’havia reduït.

Un objectiu marcat per aquest temps era continuar amb l’enfortiment del vincle entre els diferents membres de la família, de pares i mares amb fills i filles, per així aprofitar el temps que havien de passar junts i  prevenir situacions perjudicials com el mal tracte als nins i nines o algun altre tipus de violència familiar.

Des de el Programa CaixaProinfancia del GREC, hem volgut estar prop de les famílies, ajudant en el dia a dia, informant sobre les noves notícies de la Covid-19, orientant en les tasques escolars dels menors, proposant activitats i jocs i promovent el benestar familiar per  millorar així la convivència.

Les primeres setmanes foren divertides, hi havia pocs deures i, tot i les limitacions de les famílies amb l’idioma, aquestes s’implicaren en l’ensenyança dels seus fills i filles i nosaltres els acompanyàrem en aquest nou procés.

Les setmanes foren passant i la situació començà a complicar-se, les famílies començaven a presentar dificultats econòmiques i la manca d’espai dins l’habitatge fou agreujant la situació que es vivia. Cases sense balcons ni terrassa, famílies de nou integrants vivint en un  pis de tres habitacions, veïns i veïnes es queixaven del renou que feien els infants... tot això agreujà els problemes de conducta, sovint emprats com a forma d’expressió del  malestar generat per la poca llibertat de moviment.

En el cas de les famílies on els infants presentaven dificultats especials com hiperactivitat o autisme fou encara més complicat, els infants comprenien poc sobre la seva manca de llibertat i el canvi produït en la seva rutina. Algunes famílies visqueren situacions complicades, crits i insults dels veïns i veïnes feien que les mares i pares haguessin d’interrompre el passeig dels infants, retornant a casa amb tristesa i intentant comprendre la situació.

Com a entitat i professionals, hem treballat en coordinació amb serveis socials per cobrir les necessitats essencials,  entregant les ajudes extraordinadies per alimentació de CaixaProinfancia,  però també la part emocional. Amb el nostre acompanyament mitjançant videotrucades tant a famílies com a infants i a través del joc, l’ansietat fou disminuint i famílies i infants recuperaren el somriure.

Tot i que encara ens queda un llarg camí per recórrer, volem agrair a les famílies que ens obrissin les portes de les seves llars i confiessin en nosaltres, això i el seu esforç han permès que tots ens sentíssim en igualtat de condicions, sense diferències per motius de raça, edat, nacionalitat, ideologia o religió

Finalment, aquest camí ens ajuda a descobrir que la sala de psicomotricitat es el món, son les relacions entre persones i la relació de les persones amb el que els envolta, i que els infants són grans lluitadors i lluitadores. Des de el Programa de CaixaProinfancia del GREC tots i totes les professional seguirem treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres infants i les seves famílies, posant el nostre gra d’arena per construir un món millor i dibuixant el camí cap a la resiliència, la resistència front als contratemps que ens posa la vida i la capacitat de reconstruir-se, aprenent a veure les situacions que ens toca viure com oportunitats de desenvolupament personal.

El programa d'Educadors Familiars en temps de COVID

Fa cert temps vaig llegir un article de Carles Capdevila on deia que  els educadors eren “ aquells que es ficaven dins dels embolics”...i quin gran embolic estam vivint la societat a l’actualitat. Aquest bitxo del COVID ens ha posat a prova a tots,  fins i tot als que mai dubtem en defensar, reivindicar i lluitar davant les necessitats socials. Ha estat un temps molt complicat pel programa d’educadors familiars.  Si l’entrada de la figura als domicilis  ja es de per si difícil ara,  amb l’ estat d’alarma i el confinament, encara més. Moltes de les famílies han passat per un  procés de por, temor, etc.. i no ha estat sempre fàcil que ens deixessin entrar al domicili.

En un primer moment les videocridades han servit per continuar vetllant i treballant pel be de les famílies i especialment pels menors. S’ha valorat la cobertura de les necessitats bàsiques, econòmiques i s’han activat el recursos necessaris. També ,com no , hem continuat treballant els aspectes educatius que  ja s’estaven abordant abans de la crisis, i els nous que han pogut sorgir durant el temps de confinament.

Passades  les primeres setmanes, hem reprès la intervenció als domicilis, al ritme que cada una de les famílies ens ha permés, considerant que  la nostra, és una feina essencial a l’hora de  garantir  el benestar dels nins i nines als domicilis.

Aquest temps ,els educadors que entram  als domicilis  també hem tingut pors, hem patit per les nostres famílies, els nostres fills...però no podíem aturar, com mai, tampoc ara. I després de dissipar les nostres pròpies dificultats  en el camí de continuar en primera línea, conhorta  rebre paraules d’agraïment a la nostre tasca, paraules d’aquella mare que sent suport quan vas a casa seva, la família que expressa l’admiració per continuar treballant tot i la situació, els professionals que reconeixen la tasca de l’educador com a necessària i propera...gràcies! és el que dona sentit a la nostre tasca. 

Penso jo...no ens farem rics al sector social, però hi ha tresors que et dona la vida  a moments, que no tenen preu .   I quan els reps ,t’animen a seguir encara que puguis tenir pors, perquè aquesta es una part de la nostra professió: ficar-te dins dels embolics. 

…Gràcies per tots els agraïments a la nostra tasca