Covid 19

CaixaProinfancia a Son Gotleu durant temps de COVID

Tot començà setmanes abans de l’estat d’alarma, els infants no entenien el perquè del nou funcionament de les sessions de psicomotricitat , als centres oberts, als suports escolars. Arribaren noves normes a les aules: rentar-se les mans de forma constant, tapar-se amb el colze al tossir, emprar gel desinfectant... En aquell moment, aquella rutina ja formava part de les sessions, fins que arribà el confinament total i els infants s’hagueren de quedar a casa.

Als infants se’ls explica poc sobre la situació que vivíem, ja que ni tan sols nosaltres teníem informació suficient, tal volta reberen alguna frase com de l’estil de “ si ens quedem a casa, el virus no veurà a ningú i s’anirà”. Hem de reconèixer la lluita dels nostres nins i nines contra la  pandèmia de la Covid-19, s’han privat d’anar a jugar als parcs, d’anar a aprendre a l’escola, de passar temps amb els amics i amigues, de jugar al carrer....

No sabíem el que vindria, però es decidí que era necessari continuar el contacte amb les famílies via telefònica, poc a poc es començaren a realitzar videotrucades i, més endavant,  les videotrucades eren amb varis infants alhora, sorgiren moltes emocions, existia la distància física però la emocional s’havia reduït.

Un objectiu marcat per aquest temps era continuar amb l’enfortiment del vincle entre els diferents membres de la família, de pares i mares amb fills i filles, per així aprofitar el temps que havien de passar junts i  prevenir situacions perjudicials com el mal tracte als nins i nines o algun altre tipus de violència familiar.

Des de el Programa CaixaProinfancia del GREC, hem volgut estar prop de les famílies, ajudant en el dia a dia, informant sobre les noves notícies de la Covid-19, orientant en les tasques escolars dels menors, proposant activitats i jocs i promovent el benestar familiar per  millorar així la convivència.

Les primeres setmanes foren divertides, hi havia pocs deures i, tot i les limitacions de les famílies amb l’idioma, aquestes s’implicaren en l’ensenyança dels seus fills i filles i nosaltres els acompanyàrem en aquest nou procés.

Les setmanes foren passant i la situació començà a complicar-se, les famílies començaven a presentar dificultats econòmiques i la manca d’espai dins l’habitatge fou agreujant la situació que es vivia. Cases sense balcons ni terrassa, famílies de nou integrants vivint en un  pis de tres habitacions, veïns i veïnes es queixaven del renou que feien els infants... tot això agreujà els problemes de conducta, sovint emprats com a forma d’expressió del  malestar generat per la poca llibertat de moviment.

En el cas de les famílies on els infants presentaven dificultats especials com hiperactivitat o autisme fou encara més complicat, els infants comprenien poc sobre la seva manca de llibertat i el canvi produït en la seva rutina. Algunes famílies visqueren situacions complicades, crits i insults dels veïns i veïnes feien que les mares i pares haguessin d’interrompre el passeig dels infants, retornant a casa amb tristesa i intentant comprendre la situació.

Com a entitat i professionals, hem treballat en coordinació amb serveis socials per cobrir les necessitats essencials,  entregant les ajudes extraordinadies per alimentació de CaixaProinfancia,  però també la part emocional. Amb el nostre acompanyament mitjançant videotrucades tant a famílies com a infants i a través del joc, l’ansietat fou disminuint i famílies i infants recuperaren el somriure.

Tot i que encara ens queda un llarg camí per recórrer, volem agrair a les famílies que ens obrissin les portes de les seves llars i confiessin en nosaltres, això i el seu esforç han permès que tots ens sentíssim en igualtat de condicions, sense diferències per motius de raça, edat, nacionalitat, ideologia o religió

Finalment, aquest camí ens ajuda a descobrir que la sala de psicomotricitat es el món, son les relacions entre persones i la relació de les persones amb el que els envolta, i que els infants són grans lluitadors i lluitadores. Des de el Programa de CaixaProinfancia del GREC tots i totes les professional seguirem treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres infants i les seves famílies, posant el nostre gra d’arena per construir un món millor i dibuixant el camí cap a la resiliència, la resistència front als contratemps que ens posa la vida i la capacitat de reconstruir-se, aprenent a veure les situacions que ens toca viure com oportunitats de desenvolupament personal.

CaixaProinfancia en Son Gotleu durante tiempos de COVID

Todo empezó semanas antes del estado de alarma, los niños no entendían el porqué del nuevo funcionamiento de las sesiones de psicomotricidad, los centros abiertos, los apoyos escolares. Llegaron nuevas normas en las aulas: lavarse las manos de forma constante, taparse con el codo al toser, usar gel desinfectante... En aquel momento, aquella rutina ya formaba parte de las sesiones, hasta que llegó el confinamiento total y los niños tuvieron que quedarse en casa.

A los niños se les explica poco sobre la situación que vivíamos, ya que ni siquiera nosotros teníamos información suficiente, tal vez recibieron alguna frase como del estilo de "si nos quedamos en casa, el virus no verá a nadie y se irá ". Debemos reconocer la lucha de nuestros niños y niñas contra la pandemia del Covid-19, se han visto privados de ir a jugar a los parques, ir a aprender en la escuela, de pasar tiempo con los amigos y amigas, de jugar en la calle....

No sabíamos lo que vendría, pero se decidió que era necesario continuar el contacto con las familias vía telefónica, poco a poco se empezaron a realizar videollamadas y, más adelante, las videollamadas ya eran con varios niños a la vez, surgieron muchas emociones, existía la distancia física pero la emocional se había reducido.

Un objetivo que se marcó para este  tiempo era continuar con el fortalecimiento del vínculo entre los diferentes miembros de la familia, de padres y madres con hijos e hijas, para así aprovechar el tiempo que tenían que pasar juntos y prevenir situaciones perjudiciales como el mal trato a los niños y niñas o algún otro tipo de violencia familiar.

Desde el Programa CaixaProinfancia del GREC, hemos querido estar cerca de las familias, ayudando en el día a día, informando sobre las nuevas noticias de la Covid-19, orientando en las tareas escolares de los menores, proponiendo actividades y juegos y promoviendo el bienestar familiar para mejorar así la convivencia.

Las primeras semanas fueron divertidas, había pocos deberes y, a pesar de las limitaciones de las familias con el idioma, éstas se implicaron en la enseñanza de sus hijos e hijas y nosotros los acompañamos en este nuevo proceso.Las semanas fueron pasando y la situación empezó a complicarse, las familias empezaban a presentar dificultades económicas y la falta de espacio dentro de la vivienda fue agravando la situación que se vivía. Casas sin balcones ni terraza, familias de nueve integrantes viviendo en un piso de tres habitaciones, vecinos y vecinas se quejaban del ruido que hacían los niños... todo ello agravó los problemas de conducta, a menudo empleados como forma de expresión del malestar generado por la poca libertad de movimiento.

En el caso de las familias donde los niños presentaban dificultades especiales como hiperactividad o autismo fue aún más complicado, los niños comprendían poco sobre su falta de libertad y el cambio producido en su rutina. Algunas familias vivieron situaciones complicadas, gritos e insultos de los vecinos y vecinas hacían que las madres y padres tuvieran que interrumpir el paseo de los niños, retornando a casa con tristeza e intentando comprender la situación.Como entidad y profesionales, trabajamos  en coordinación con servicios sociales para cubrir las necesidades esenciales,  entregando las ayudas extraordinarias para alimentación de CaixaProinfancia, pero también la parte emocional. Con nuestro acompañamiento mediante videollamadas tanto a familias como a niños y a través del juego, la ansiedad fue disminuyendo y familias y niños recuperaron la sonrisa.Aunque todavía nos queda un largo camino por recorrer, queremos agradecer a las familias que nos abrieran las puertas de sus hogares y confiaran en nosotros, esto y su esfuerzo han permitido que todos nos sintiéramos en igualdad de condiciones, sin diferencias por motivos de raza, edad, nacionalidad, ideología o religión.

Finalmente, este camino nos ayuda a descubrir que la sala de psicomotricidad es el mundo, son las relaciones entre personas y la relación de las personas con lo que les rodea, y que los niños son grandes luchadores y luchadoras. Desde el Programa de CaixaProinfancia del GREC todos y todas las profesional seguiremos trabajando para mejorar la calidad de vida de nuestros niños y sus familias, poniendo nuestro grano de arena para construir un mundo mejor y dibujando el camino hacia la resiliencia, la resistencia frente a los contratiempos que nos pone la vida y la capacidad de reconstruirse, aprendiendo a ver las situaciones que nos toca vivir como oportunidades de desarrollo personal.

 

El GREC continúa en marcha

Ante la actual situación que vivimos, nuestra entidad no ha dejado de trabajar para dar continuidad a nuestra labor, siendo fieles al motivo que nos ha mantenido en marcha desde la constitución del GREC: dar una respuesta social, educativa y prioritaria a aquellas personas en situación de vulnerabilidad, en dificultad social.

Ahora más que nunca, para nosotros hay una certeza que no permite ningún titubeo. Los servicios sociales somos servicios esenciales. Este es nuestro papel. Y ese es el reto. Son y serán tiempos difíciles para todos, que nos ponen y nos pondrán a prueba como profesionales y como agentes de cambio. Y no se puede hacer ningún paso atrás.

Todos los programas del GREC se han mantenido activos, sin excepción.

El GREC continua en marxa.

Davant l’actual situació que vivim, la nostra entitat no ha deixat de treballar per donar continuïtat a la nostra tasca, essent fidels al motiu que ens ha mantingut en marxa des de la  constitució del GREC:donar una resposta social, educativa i prioritària a aquelles persones en situació de vulnerabilitat, en dificultat social. 

Ara més que mai, per a nosaltres hi ha una certesa que no permet cap titubeig. Els serveis socials som serveis essencials. Aquest és el nostre paper. I aquest és el repte. Són i seran temps difícils per tots, que ens posen i ens posaran a prova com a professionals i com a agents de canvi. I no es pot fer cap passa enrere.

Tots els programes del GREC s’han mantingut actius, sense excepció. 

El programa d'Educadors Familiars en temps de COVID

Fa cert temps vaig llegir un article de Carles Capdevila on deia que  els educadors eren “ aquells que es ficaven dins dels embolics”...i quin gran embolic estam vivint la societat a l’actualitat. Aquest bitxo del COVID ens ha posat a prova a tots,  fins i tot als que mai dubtem en defensar, reivindicar i lluitar davant les necessitats socials. Ha estat un temps molt complicat pel programa d’educadors familiars.  Si l’entrada de la figura als domicilis  ja es de per si difícil ara,  amb l’ estat d’alarma i el confinament, encara més. Moltes de les famílies han passat per un  procés de por, temor, etc.. i no ha estat sempre fàcil que ens deixessin entrar al domicili.

En un primer moment les videocridades han servit per continuar vetllant i treballant pel be de les famílies i especialment pels menors. S’ha valorat la cobertura de les necessitats bàsiques, econòmiques i s’han activat el recursos necessaris. També ,com no , hem continuat treballant els aspectes educatius que  ja s’estaven abordant abans de la crisis, i els nous que han pogut sorgir durant el temps de confinament.

Passades  les primeres setmanes, hem reprès la intervenció als domicilis, al ritme que cada una de les famílies ens ha permés, considerant que  la nostra, és una feina essencial a l’hora de  garantir  el benestar dels nins i nines als domicilis.

Aquest temps ,els educadors que entram  als domicilis  també hem tingut pors, hem patit per les nostres famílies, els nostres fills...però no podíem aturar, com mai, tampoc ara. I després de dissipar les nostres pròpies dificultats  en el camí de continuar en primera línea, conhorta  rebre paraules d’agraïment a la nostre tasca, paraules d’aquella mare que sent suport quan vas a casa seva, la família que expressa l’admiració per continuar treballant tot i la situació, els professionals que reconeixen la tasca de l’educador com a necessària i propera...gràcies! és el que dona sentit a la nostre tasca. 

Penso jo...no ens farem rics al sector social, però hi ha tresors que et dona la vida  a moments, que no tenen preu .   I quan els reps ,t’animen a seguir encara que puguis tenir pors, perquè aquesta es una part de la nostra professió: ficar-te dins dels embolics. 

…Gràcies per tots els agraïments a la nostra tasca

El programa de educadores familiares en tiempo de COVID

Hace cierto tiempo leí un artículo de Carles Capdevila donde decía que los educadores eran "aquellos que se metían en líos"... y qué gran lío estamos viviendo la sociedad en la actualidad. Este bicho del Covid nos ha puesto a prueba a todos, incluso a los que nunca dudamos en defender, reivindicar y luchar ante las necesidades sociales. Ha sido un tiempo muy complicado para el programa de educadores familiares. Si la entrada de la figura en los domicilios ya es de por sí difícil ahora, con el estado de alarma y el confinamiento, aún más. Muchas de las familias han pasado por un proceso de miedo, temor, …y no ha sido siempre fácil que nos dejaran entrar en el domicilio.

En un primer momento las videollamadas han servido para continuar velando y trabajando por el bien de las familias y especialmente por los menores. Se ha valorado la cobertura de las necesidades básicas, económicas y se han activado los recursos necesarios. También, como no, hemos seguido trabajando los aspectos educativos que ya se estaban abordando antes de la crisis, y los nuevos que han podido surgir durante el tiempo de confinamiento.

Pasadas las primeras semanas, hemos retomado la intervención en los domicilios, al ritmo que cada una de las familias nos ha permitido, considerando que el nuestro, es un trabajo esencial a la hora de garantizar el bienestar de los niños y niñas en los domicilios.

Durante este  tiempo, los educadores que entramos en los domicilios también hemos tenido miedos, hemos sufrido por nuestras familias, nuestros hijos... pero no podíamos parar, como nunca, tampoco ahora. Y después de disipar nuestras propias dificultades en el camino para continuar en primera línea,  reconforta  recibir palabras de agradecimiento a nuestra tarea, palabras de aquella madre que siente apoyo cuando vas a casa, la familia que expresa la admiración por continuar trabajando a pesar de la situación, los profesionales que reconocen la labor del educador como necesaria y cercana... gracias! es lo que da sentido a nuestra labor.

 Y yo pienso... no nos haremos ricos en el sector social, pero hay tesoros que te dan vida a momentos, que no tienen precio. Y cuando los recibes, te animan a seguir aunque puedas tener miedos, porque esta es parte de  nuestra profesión:  meterte en líos.

... Gracias por todos los agradecimientos a nuestra labor

El programa Incorpora durant el covid 19

Davant la crisis del COVID-19, el programa Incorpora també es reinventa i segueix l’atenció a beneficiaris y a les empreses des de la distància.

Continuem amb el seguiment individual per prosseguir amb la recerca de feina durant el confinament, d’una manera adaptada a la nova realitat i necessitats prioritàries.

Estam fent assessorament i suport en la tramitació de les diferents ajudes de les que disposen per solventar les dificultats generades per aquesta situació: ajudes assistencials per tema d’alimentació, suport a tots aquells beneficiaris afectats per els ERTOS en la realització de les diferents gestions amb el SOIB/SEPE i suport personal per fer front al malestar que pot suposar pels nostres usuaris aquesta situació de incertesa, de carències en necessitats bàsiques, de manca d’ingressos i previsió d’atur, de preocupacions familiars, etc.

Totes aquestes accions es realitzen a través de mail, vídeo tutories, whatsapp i telefonades de manera setmanal, com a mínim.

En relació a les empreses, mantenim el contacte amb aquelles mes vinculades al Programa per a comentar les diferents situacions amb les que ens podem trobar en aquest moment d’inestabilitat econòmica i social. També recordem i oferim els nostres serveis per la reactivació dels seus negocis un cop es flexibilitzi l’obertura.

Per altra banda, continuem gestionant les ofertes que van sorgint durant aquesta situació i realitzem prospecció d’aquelles empreses noves que publiquen les seves necessitat de personal als mitjans telemàtics i aplicacions de recerca de feina mitjançant el contacte telefònic, on els oferim els nostres serveis i borsa de treballadors.

Tota aquesta feina la executem coordinadament amb les 15 entitats que formem part del Grup Incorpora Balears amb reunions telemàtiques setmanals i treball en conjunt per millorar la nostra feina, ara i quan tornem a la nova realitat que ens trobarem.

El programa Incorpora durante la crisis del Covid 19

Ante la crisis del COVID-19, el programa Incorpora también se reinventa y sigue la atención a beneficiarios y a las empresas desde la distancia.

 Continuamos con el seguimiento individual para proseguir con la búsqueda de trabajo durante el confinamiento, de una manera adaptada a la nueva realidad y necesidades prioritarias.

Estamos haciendo asesoramiento y apoyo en la tramitación de las diferentes ayudas de las que disponen para solventar las dificultades generadas por esta situación: ayudas asistenciales por tema de alimentación, apoyo a todos aquellos beneficiarios afectados por los ERTE en la realización de las diferentes gestiones con el SOIB / SEPE y apoyo personal para hacer frente al malestar que puede suponer para nuestros usuarios esta situación de incertidumbre, de carencias en necesidades básicas, de falta de ingresos y previsión de paro, de preocupaciones familiares, etc.

Todas estas acciones se realizan a través de mail, vídeo tutorías, Whatsapp y llamadas telefónicas de manera semanal, como mínimo.

En relación a las empresas, mantenemos el contacto con aquellas más vinculadas al Programa para comentar las diferentes situaciones con las que nos podemos encontrar en este momento de inestabilidad económica y social. También recordamos y ofrecemos nuestros servicios para la reactivación de sus negocios una vez se flexibilice la apertura.

Por otra parte, seguimos gestionando las ofertas que van surgiendo durante esta situación y realizamos prospección de aquellas empresas nuevas que publican sus necesidades de personal en los medios telemáticos y aplicaciones de búsqueda de trabajo mediante el contacto telefónico, donde les ofrecemos nuestros servicios y bolsa de trabajadores.

Todo este trabajo la ejecutamos coordinadamente con las 15 entidades que forman parte del Grupo Incorpora Baleares con reuniones telemáticas semanales y trabajo en conjunto para mejorar nuestro trabajo, ahora y cuando volvamos a la nueva realidad que nos encontraremos.

 

 

El programa Reincorpora durante la crisis del Covid 19

El Programa Reincorpora en sus dos modalidades: itinerarios personalizados hacia el empleo y programa INOUT de formación en operaciones básicas de cocina que se imparte dentro del centro penitenciario, han continuado durante este tiempo de confinamiento en funcionamiento adaptándose la formación y atención de las personas beneficiarias.

En cuanto a los itinerarios Reincorpora, se ha realizado el seguimiento y apoyo de los beneficiarios, buscando nuevos recursos para cubrir las necesidades de ayuda actuales: servicios y prestaciones comunitarias, gestión del tiempo, búsqueda laboral, apoyo y contención a nivel familiar y personal. Se ha mantenido la coordinación con el CIS, las reuniones de seguimiento mensuales y el pago de las becas económicas de apoyo al itinerario. En general, se ha mantenido la atención personalizada, adaptando las intervenciones a su realidad y necesidades prioritarias, y ya se ha empezado a trabajar para afrontar la difícil situación del mercado laboral que nos encontramos y nos encontraremos en volver.

En cuanto al programa INOUT ha realizado todo un trabajo de adaptación de los contenidos y metodología de la formación prevista para poder aprovechar este tiempo a pesar de las limitaciones y cierre del acceso al centro penitenciario. Se han elaborado dos bloques de contenidos curriculares sobre cocina y se han enviado al Centro Penitenciario, ejercicios individuales / grupales para el aprendizaje de los contenidos, tareas de autoevaluación y otras indicaciones para el trabajo del temario. La propuesta pedagógica se ha basado en el juego, el entretenimiento y la experiencia práctica a través del trabajo en grupo y el aprendizaje colaborativo.
En resumen, se ha buscado llegar a los alumnos de la formación, internos en el centro penitenciario, a través de la motivación, partiendo de sus propios conocimientos para alcanzar el desarrollo de los nuevos aprendizajes. Hemos tenido tiempo de ampliar los temas a trabajar introduciendo métodos de alimentación saludable y la práctica deportiva como actor indispensable para afrontar la frustración propia de este momento. Y por último, se han generado en el grupo herramientas para afrontar la vuelta a la nueva normalidad y el proceso de formación (presencial y digital) al que a partir de ahora nos enfrentamos.

Programa Reincorpora durant la crisi del Covid 19

El Programa Reincorpora en les seves dues modalitats: itineraris personalitzats cap a l’ocupació i programa INOUT de formació en operacions bàsiques de cuina que s'imparteix dins el centre penitenciari, han continuat durant aquest temps de confinament en funcionament adaptant-se  pel que fa a la formació i atenció de les persones beneficiàries.

Pel que fa als itineraris Reincorpora s'ha realitzat el seguiment i suport de les persones beneficiàries, cercant nous recursos per cobrir les necessitats d'ajuda actuals: serveis i prestacions comunitàries, gestió de el temps, recerca laboral, suport i contenció a nivell familiar i personal. S'ha mantingut la coordinació amb el CIS, les reunions de seguiment mensuals i el pagament de les beques econòmiques de suport a l'itinerari. En general, s’ha mantingut l’atenció personalitzada, adaptant les intervencions a la seva realitat i necessitats prioritàries, i ja s’ha començat a treballar per afrontar la difícil situació del mercat laboral que ens trobem i ens trobarem en tornar.

Pel que fa al programa INOUT s'ha realitzat tot un treball d’adaptació dels continguts i metodologia de la formació prevista per poder aprofitar aquest temps malgrat les limitacions i tancament de l’accés al centre penitenciari. S’han elaborat dos blocs de continguts curriculars sobre cuina i s'han enviat al Centre Penitenciari, exercicis individuals/grupals per l’aprenentatge dels continguts, tasques d'autoavaluació i altres indicacions per al treball del temari. La proposta pedagògica s'ha basat en el joc, l'entreteniment i l'experiència pràctica a través de la feina en grup i l'aprenentatge col·laboratiu.

En resum, s'ha cercat arribar als alumnes de la formació, interns al centre penitenciari, a través de la motivació, partint dels seus propis coneixements per arribar a el desenvolupament dels nous aprenentatges. Hem tingut temps d'ampliar els temes a treballar introduint mètodes d'alimentació saludable i la pràctica esportiva com a actor indispensable per afrontCar la frustració pròpia d'aquest moment. I per últim, s'han generat en el grup eines per afrontar la tornada a la nova normalitat i el procés de formació (presencial i digital) a què a partir d'ara ens enfrontem.

 

Sempre acompanyats durant la crisi del Covid 19

A principis del mes de març teníem una programació i molts plans per fer amb les persones grans en els barris de Santa Catalina, Es Jonquet i El Terreno: la creació d’un coro i un club de lectura, sortides, xocolatada, el cafè del mes, el punt de trobada, tallers sobre el bon tracte de les persones grans… Però el 15 de març, sense tenir temps de pensar amb el què estava passant,  ens vàrem haver de tancar a les nostres cases per la crisi del coronavirus. Ha estat un canvi ràpid i amb unes circumstàncies especials que hem hagut d’afrontar i al que ens hem hagut d’adaptar, els professionals i els beneficiaris.

Els grans es converteixen en les persones més vulnerables davant el virus. I si algunes ja es sentien soles i vulnerables, l’inici d’aquesta nova situació va intensificar aquest sentiment.

En un primer moment el programa va intensificar el seguiment telefònic, amb l’objectiu d’acompanyar a afrontar i a entendre la situació, d’acompanyar alguns processos d’angoixa, pors, ansietat, i d’assegurar que totes les beneficiàries tenien les necessitats bàsiques cobertes, fent aquelles derivacions i gestions convenients. Passats els moments d’incertesa i por, s’ha pogut treballar el dia a dia de les persones grans dintre el domicili, orientar sobre les rutines, la importància de fer un poc d’exercici, de tenir cura emocional... Ara mateix, després de sis setmanes de confinament, es continuen els seguiments telefònics setmanals, una altra manera d’acompanyar i donar suport, però enyorant veure’ns les cares, els espai de relació i donar una bona aferrada.

En un segon moment el programa es va obrir a la comunitat.  Hem donat resposta a algunes persones grans que durant el confinament han necessitat suport. Els recursos del barri, ja organitzats a nivell comunitari, quan han detectat alguna persona major que s’ha sentit molt sola per les circumstàncies, ens l’han derivat. Se’ls està fent seguiment telefònic, i si es detecten altres necessitats, es fa la derivació al servei que la pot cobrir.

Destacar la resposta comunitària i l’impuls del projecte ICI per organitzar tota la informació sobre recursos, telèfons, serveis nous...que han sorgit pel confinament. S’ha compartit  la informació, s’ha unificat tot en un document i posteriorment en un cartell, que els veïns i veïnes voluntàries han penjat als llocs estratègics. Més que mai ha estat necessària una resposta comunitària, on és el mateix barri que detecta necessitats i dona respostes.

No es sap quan podrem tornar a fer les activitats que teníem programades, però si és clar que l’acompanyament continua, adaptat a una nova situació que esperem que poc a poc es vagi normalitzant.

Servei d'Acompanyament cap a l'ocupació i covid 19

En aquests moments d’incertesa i preocupació, les persones que treballem amb col.lectius    vulnerables i en situació de risc, volem  compartir la nostra feina al servei d’acompanyament cap a l’ocupació de població penitenciaria desplegada  arran de l’estat  d’alarma.

El nostre servei treballa ininterrompudament desde l’any 1998, són més de vint anys d’experiència que conformen un equip consolidat amb una gran capacitat de feina en xarxa i comunitària, especialitzat en el mercat laboral i  en continua actualització de  les tècniques d'orientació laboral, així com amb un elevat nivell de comunicació i coordinació amb la institució penitenciaria i l’àmbit judicial.  Això ha  facilitat  que la nostra  tasca  d’atendre   a les  usuàries per a que puguin superar els entrebancs i facilitar el procés d’inclusió social i d’autonomia personal mitjançant una intervenció integral, socioeducativa planificada i avaluada, s'hagi  pogut mantenir adaptant-ho a  les circumstàncies actuals.

 El panorama que es dibuixava a principis del mes de març de 2020  a l’inici de la temporada turística, era d’una gran demanda laboral, fet molt positiu per un col.lectiu amb especial dificultats per trobar feina degut principalment a la seva escassa formació, inestable trajectòria laboral  i altres dificultats associades com anys de presó, història de consum, manca de xarxa social i necessitats bàsiques no cobertes. Aquesta situació, que ningú sospitava que es veiés interrompuda tan bruscament, ha colpejat a tota la població, però especialment a aquestes persones que no tenen un sòlid suport  ni grans estalvis  per poder subsistir sense feina ni altres  ingressos.  

Servicio de accompañamiento hacia la ocupación y Covid 19

En estos momentos de incertidumbre y preocupación, las personas que trabajamos con colectivos vulnerables y en situación de riesgo, queremos compartir nuestro trabajo al servicio de acompañamiento hacia el empleo de población penitenciaria desplegada a raíz del estado de alarma.

Nuestro servicio trabaja ininterrumpidamente desde el año 1998, son más de veinte años de experiencia que conforman un equipo consolidado con una gran capacidad de trabajo en red y comunitaria, especializado en el mercado laboral y en continua actualización de las técnicas de orientación laboral, así como con un elevado nivel de comunicación y coordinación con la institución penitenciaria y el ámbito judicial. Esto ha facilitado que nuestra tarea de atender a las usuarias para que puedan superar los obstáculos y facilitar el proceso de inclusión social y de autonomía personal mediante una intervención integral, socioeducativa planificada y evaluada, se haya podido mantener adaptándolos a las circunstancias actuales.

El panorama que se dibujaba a principios del mes de marzo de 2020, al inicio de la temporada turística, era de una gran demanda laboral, hecho muy positivo para un colectivo con especial dificultad para encontrar trabajo debido principalmente a su escasa formación, inestable trayectoria laboral y otras dificultades asociadas como años de prisión, historia de consumo, falta de red social y necesidades básicas no cubiertas. Esta situación, que nadie sospechaba que se viera interrumpida tan bruscamente, ha golpeado a toda la población, pero especialmente a estas personas que no tienen un sólido apoyo ni grandes ahorros para poder subsistir sin trabajo ni otros ingresos.

Siempre acompañados durante la crisis del Covid 19

A principios del mes de marzo teníamos una programación y muchos planes para hacer con las personas mayores en los barrios de Santa Catalina, Es Jonquet y El Terreno: la creación de un coro y un club de lectura, salidas, chocolatada, el café del mes, el punto de encuentro, talleres sobre el buen trato a las personas mayores... Pero el 15 de marzo, sin tener tiempo de pensar qué estaba pasando, nos tuvimos que encerrar en nuestras casas por la crisis del coronavirus. Ha sido un cambio rápido y bajo unas circunstancias especiales que hemos tenido que afrontar y al que nos hemos tenido que adaptar, los profesionales y los beneficiarios.

Los mayores se convierten en las personas más vulnerables ante el virus. Y si algunas ya se sentían solas y vulnerables, el inicio de esta nueva situación intensificó este sentimiento.

En un primer momento el programa aumentó el seguimiento telefónico, con el objetivo de ayudar a afrontar y a entender la situación, de acompañar algunos procesos de angustia, miedos, ansiedad y de asegurar que todas las personas beneficiarias tenían las necesidades básicas cubiertas, haciendo aquellas derivaciones y gestiones convenientes. Pasados ​​los momentos de incertidumbre y miedo, se ha podido trabajar el día a día de las personas mayores dentro del domicilio, orientar sobre las rutinas, la importancia de hacer un poco de ejercicio, tener cuidado emocional... Ahora mismo, después de seis semanas de confinamiento, se continúan los seguimientos telefónicos semanales, otra manera de acompañar y apoyar, pero añorando vernos las caras, los espacio de relación y dar un buen abrazo.