Emancipació

El programa d'emancipació durant la crisi del COVID

Com tots els professionals que estam treballant amb projectes on la presencia és una eina primordial per a la relació amb els joves, ens ha costat readaptar-nos a una situació que s'ha presentat de sobte i de la que, inicialment, desconeixíem com evolucionaria.
El primer que abordarem per poder donar millor servei amb les mesures de l'Estat d'Alarma va ser adaptar-nos a l'espai de treball: torns per poder accedir a la informació, a les eines de treball i al contacte amb les companyes i companys.
El nostre programa té dues branques: per una banda la Residencial, per l'altra l'Acompanyament als joves extutelats pel Consell de Mallorca.
Tres pisos, 17 (?) joves i el confinament, quina barreja! Des del primer dia els professionals de Residencial habilitaren torns de visites, preparació d'activitats formatives, flux d'informació virtual i presencial, preparació d'activitats rutinàries i tot el que pogués fer d'un pis compartit per 6 o 7 persones un lloc dinàmic , agradable i segur pel que fa a les normatives de salut, tot sense perdre de vista quins són els objectius del treball als pisos. La realitat és que ens ha servit també per descobrir potencialitats tant del servei, de nous projectes i dels mateixos joves dels pisos, la capacitat per a la solidaritat i la tolerància, compartir trets culturals (recordem que hem passat un Ramadà confinats) i també enfortir vincles entre els joves i els professionals.

La relació amb els joves d'Acompanyament quedà momentàniament limitada a les comunicacions per xarxes socials, aplicacions tecnològiques wsp, vídeo telèfon...i sempre amb la sensació de la incertesa de la durada d'aquesta situació. Tot plegat no ha impedit que intentessim continuar amb l'acompanyament als joves, acompanyament en la nova situació que ha paralitzat tramitacions, sol·licituds, ajudes econòmiques , estudis, etc. Hem estat, i estam atents, al què han habilitat els recursos tant privats com institucionals més propers per poder mantenir una relació la més acurada possible donades les circumstàncies i així ho hem traslladat i mostrat als joves. Hem intentat sobretot que aquells joves que estaven en un confinament més sever, molts en habitacions de lloguer, rebessin informació cada dia, pautes, activitats per pal·liar la solitud al cap i a la fi. Fins i tot hem aprofitat la possibilitat que ens donaven els Decrets i normes governamentals per poder veure'ls a les nostres instal·lacions i alleugerar una mica el confinament.

No ha estat fàcil, no és gens fàcil, molts de recursos exteriors han interromput la prestació de serveis ( formació, ajudes, tramitacions burocràtiques , estrangeria,...) sense ningú saber quan la reiniciarien, però aquest contacte amb els joves i la voluntat d'estar presents pensam que ha servit per a qualque cosa, sobretot per enfortir vincles i relacions.
També hem tengut l'oportunitat de repensar el nostre servei, els projectes que tenim engegats, en l'intent de millorar aquests. Hem tengut l'oportunitat de fer una introspecció, de repensar-nos i segur que sortirem més forts i més segurs sobre què feim, amb noves idees, més reivindicats.

El programa de emancipación durante la crisis del COVID

Como todos los profesionales que estamos trabajando en proyectos donde la presencia es una herramienta primordial para la relación con los jóvenes, nos ha costado readaptarnos a una situación que se ha presentado de repente y de la que, inicialmente, desconocíamos cómo evolucionaría.

Lo primero que abordamos para poder dar mejor servicio con las medidas del Estado de Alarma fue adaptarnos al espacio de trabajo: turnos para poder acceder a la información, a las herramientas de trabajo y el contacto con las compañeras y compañeros.

Nuestro programa tiene dos ramas: por un lado, la Residencial, por la otra el Acompañamiento a los jóvenes ex tutelados por el Consell de Mallorca.

Tres pisos, 17 (?) Jóvenes y el confinamiento, ¡qué mezcla! Desde el primer día los profesionales de Residencial habilitaron turnos de visitas, preparación de actividades formativas, flujo de información virtual y presencial, preparación de actividades rutinarias y todo lo que pudiera hacer de un piso compartido por 6 o 7 personas un sitio dinámico, agradable y seguro en cuanto a las normativas de salud, todo sin perder de vista cuáles son los objetivos del trabajo a los pisos. La realidad es que nos ha servido también para descubrir potencialidades tanto del servicio, de nuevos proyectos y de los mismos jóvenes de los pisos, la capacidad para la solidaridad y la tolerancia, compartir rasgos culturales (recordemos que hemos pasado un Ramadán confinados) y también fortalecer vínculos entre los jóvenes y los profesionales.

La relación con los jóvenes de Acompañamiento quedó momentáneamente limitada a las comunicaciones por redes sociales, aplicaciones tecnológicas WSP, video teléfono... y siempre con la sensación de la incertidumbre de la duración de esta situación. Todo ello no ha impedido que intentáramos continuar con el acompañamiento a los jóvenes, acompañamiento en la nueva situación que ha paralizado tramitaciones, solicitudes, ayudas económicas, estudios, etc. Hemos estado, y estamos atentos, a los recursos habilitados más cercanos, tanto privados como institucionales, para poder mantener una relación lo más precisa posible, dadas las circunstancias, y así lo hemos trasladado y mostrado a los jóvenes. Hemos intentado sobretodo que aquellos jóvenes que estaban en un confinamiento más severo, muchos en habitaciones de alquiler, recibieran información cada día, pautas, actividades para paliar la soledad. Incluso hemos aprovechado la posibilidad que nos daban los Decretos y normas gubernamentales para poder encontrarnos con ellos en nuestras instalaciones y aligerar un poco el confinamiento.

No ha sido fácil, no es nada fácil. Muchos de los recursos exteriores han interrumpido la prestación de servicios (formación, ayudas, trámites burocráticos, extranjería,...) sin que nadie supiera cuándo se reiniciarían, pero pensamos que este contacto con los jóvenes y la voluntad de estar presentes ha servido para algo, sobre todo para fortalecer vínculos y relaciones.

También hemos tenido la oportunidad de repensar nuestro servicio -los proyectos que tenemos en marcha- en el intento de mejorar estos. Hemos tenido la oportunidad de hacer una introspección, de reinventarnos y seguro que saldremos más fuertes y más seguros sobre qué hacemos, con nuevas ideas, más reivindicados.