El programa d'emancipació durant la crisi del COVID

Com tots els professionals que estam treballant amb projectes on la presencia és una eina primordial per a la relació amb els joves, ens ha costat readaptar-nos a una situació que s'ha presentat de sobte i de la que, inicialment, desconeixíem com evolucionaria.
El primer que abordarem per poder donar millor servei amb les mesures de l'Estat d'Alarma va ser adaptar-nos a l'espai de treball: torns per poder accedir a la informació, a les eines de treball i al contacte amb les companyes i companys.
El nostre programa té dues branques: per una banda la Residencial, per l'altra l'Acompanyament als joves extutelats pel Consell de Mallorca.
Tres pisos, 17 (?) joves i el confinament, quina barreja! Des del primer dia els professionals de Residencial habilitaren torns de visites, preparació d'activitats formatives, flux d'informació virtual i presencial, preparació d'activitats rutinàries i tot el que pogués fer d'un pis compartit per 6 o 7 persones un lloc dinàmic , agradable i segur pel que fa a les normatives de salut, tot sense perdre de vista quins són els objectius del treball als pisos. La realitat és que ens ha servit també per descobrir potencialitats tant del servei, de nous projectes i dels mateixos joves dels pisos, la capacitat per a la solidaritat i la tolerància, compartir trets culturals (recordem que hem passat un Ramadà confinats) i també enfortir vincles entre els joves i els professionals.

La relació amb els joves d'Acompanyament quedà momentàniament limitada a les comunicacions per xarxes socials, aplicacions tecnològiques wsp, vídeo telèfon...i sempre amb la sensació de la incertesa de la durada d'aquesta situació. Tot plegat no ha impedit que intentessim continuar amb l'acompanyament als joves, acompanyament en la nova situació que ha paralitzat tramitacions, sol·licituds, ajudes econòmiques , estudis, etc. Hem estat, i estam atents, al què han habilitat els recursos tant privats com institucionals més propers per poder mantenir una relació la més acurada possible donades les circumstàncies i així ho hem traslladat i mostrat als joves. Hem intentat sobretot que aquells joves que estaven en un confinament més sever, molts en habitacions de lloguer, rebessin informació cada dia, pautes, activitats per pal·liar la solitud al cap i a la fi. Fins i tot hem aprofitat la possibilitat que ens donaven els Decrets i normes governamentals per poder veure'ls a les nostres instal·lacions i alleugerar una mica el confinament.

No ha estat fàcil, no és gens fàcil, molts de recursos exteriors han interromput la prestació de serveis ( formació, ajudes, tramitacions burocràtiques , estrangeria, ...) sense ningú saber quan la reiniciarien, però aquest contacte amb els joves i la voluntat d'estar presents pensam que ha servit per a qualque cosa, sobretot per enfortir vincles i relacions.
També hem tengut l'oportunitat de repensar el nostre servei, els projectes que tenim engegats, en l'intent de millorar aquests. Hem tengut l'oportunitat de fer una introspecció, de repensar-nos i segur que sortirem més forts i més segurs sobre què feim, amb noves idees, més reivindicats.

El punt d'autocupació incorpora durant la crisi del COVID

Durant l’estat d’alarma, al Punt d'Autoocupació Incorpora, hem continuant donant assessorament i suport als nostres usuaris especialment a aquells més afectats per la situació de tancament d’activitat comercial i de reducció d’ingressos per les limitacions d’aquesta situació.

Mantenim un seguiment constant via telefònica de tots els nostres usuaris per conèixer l’evolució de la situació dels beneficiaris i dels tràmits realitzats, donant el suport que sigui necessari segons cada cas concret.

S’ha donat molt de suport per la tramitació de sol·licituds de Cessament d'Activitat per a Treballadors Autònoms (TAST) per a aquelles empreses que van veure prohibida la seva activitat o es va reduir la seva facturació un 75%.

Per altra part, durant aquesta situació també hi ha emprenedors que veuen oportunitats de negoci, de manera que atenem a nous beneficiaris via mail, telefonades o mitjançant vídeo trucades per començar processos de creació d’empresa. Donem suport a l'elecció de el model de negoci i en l'elaboració de el pla d'empresa.

Mantenim contacte amb treballadors de les entitats bancàries de Caixabank  tant per continuar amb la recepció de persones interessades en rebre assessorament per l’autocupació, com per ampliar el seguiment de la situació d'alguns beneficiaris i presentar nous plans de negoci per poder rebre els crèdits previstos.

També des del PAI estem en contacte amb tots els tècnics d'autoocupació d’Incorpora d'Espanya per conèixer la situació en cada regió i entre tots compartir experiències per millorar els nostres coneixements i capacitat per donar la millor atenció possible als emprenedors. Una altra acció feta en aquesta línia ha estat la formació en totes aquelles qüestions que s’han anat implementant per al col·lectiu dels autònoms (ajudes, normativa aplicable, etc.).

En situacions com aquesta és molt important conèixer tota la informació envers a la situació i opcions per als autònoms per tal de poder ajudar-los per superar aquesta crisi i sortir encara més enfortits, així com mantenir activa la creació de noves oportunitats de negoci.

El projecte al mòdul de joves durant la crisi del COVID

Per una part, hem aprofitat aquest període d'alarma per a l'elaboració de projectes i documentació necessària per al programa. En coordinació amb l'equip tècnic del centre penitenciari s'està elaborant un projecte per millorar la intervenció educativa amb els joves interns. Com a part d’aquesta elaboració, l’educador responsable ha dut a terme tot un procés de recollida i anàlisi de teoria, documents didàctics i experiències prèvies de treball amb aquest col·lectiu i dins aquest àmbit, que milloren la qualitat de l’atenció als joves, així com també el nostre perfil professional i coneixements tècnics.

També s’ha pogut realitzar una memòria detallada de la feina feta fins ara, arribant a conclusions i noves propostes de millora per continuar prioritzant els objectius que més responen a les necessitats reals dels usuaris i adaptant les estratègies d’intervenció al que ha resultat més efectiu.

 Encara que no és possible realitzar la nostra intervenció directament dins del centre penitenciari que es manté tancat per motius de seguretat sanitària, seguim en contacte amb els joves interns per escrit, utilitzant la carta escrita a mà com a mitjà de comunicació allà on la tecnologia no pot arribar. D'aquesta manera, seguim mantenint el vincle i l'orientació educativa en aquests temps tan atípics que ens ha tocat viure. D’igual manera, el contacte amb les famílies es manté, ara telemàticament també, responent a les seves necessitats de suport i orientació.

 Finalment amb l’equip del programa d’acompanyament cap a l’ocupació del GREC estam treballant per elaborar un projecte conjunt i específic d’atenció als joves que passen a aquest programa. Aprofitam aquesta situació per no deixar de millorar!

CaixaProinfancia a Son Gotleu durant temps de COVID

Tot començà setmanes abans de l’estat d’alarma, els infants no entenien el perquè del nou funcionament de les sessions de psicomotricitat , als centres oberts, als suports escolars. Arribaren noves normes a les aules: rentar-se les mans de forma constant, tapar-se amb el colze al tossir, emprar gel desinfectant ... En aquell moment, aquella rutina ja formava part de les sessions, fins que arribà el confinament total i els infants s’hagueren de quedar a casa.

Als infants se’ls explica poc sobre la situació que vivíem, ja que ni tan sols nosaltres teníem informació suficient, tal volta reberen alguna frase com de l’estil de “ si ens quedem a casa, el virus no veurà a ningú i s’anirà”. Hem de reconèixer la lluita dels nostres nins i nines contra la  pandèmia de la Covid-19, s’han privat d’anar a jugar als parcs, d’anar a aprendre a l’escola, de passar temps amb els amics i amigues, de jugar al carrer....

No sabíem el que vindria, però es decidí que era necessari continuar el contacte amb les famílies via telefònica, poc a poc es començaren a realitzar videotrucades i, més endavant,  les videotrucades eren amb varis infants alhora, sorgiren moltes emocions, existia la distància física però la emocional s’havia reduït.

Un objectiu marcat per aquest temps era continuar amb l’enfortiment del vincle entre els diferents membres de la família, de pares i mares amb fills i filles, per així aprofitar el temps que havien de passar junts i  prevenir situacions perjudicials com el mal tracte als nins i nines o algun altre tipus de violència familiar.

Des de el Programa CaixaProinfancia del GREC, hem volgut estar prop de les famílies, ajudant en el dia a dia, informant sobre les noves notícies de la Covid-19, orientant en les tasques escolars dels menors, proposant activitats i jocs i promovent el benestar familiar per  millorar així la convivència.

Les primeres setmanes foren divertides, hi havia pocs deures i, tot i les limitacions de les famílies amb l’idioma, aquestes s’implicaren en l’ensenyança dels seus fills i filles i nosaltres els acompanyàrem en aquest nou procés.

Les setmanes foren passant i la situació començà a complicar-se, les famílies començaven a presentar dificultats econòmiques i la manca d’espai dins l’habitatge fou agreujant la situació que es vivia. Cases sense balcons ni terrassa, famílies de nou integrants vivint en un  pis de tres habitacions, veïns i veïnes es queixaven del renou que feien els infants... tot això agreujà els problemes de conducta, sovint emprats com a forma d’expressió del  malestar generat per la poca llibertat de moviment.

En el cas de les famílies on els infants presentaven dificultats especials com hiperactivitat o autisme fou encara més complicat, els infants comprenien poc sobre la seva manca de llibertat i el canvi produït en la seva rutina. Algunes famílies visqueren situacions complicades, crits i insults dels veïns i veïnes feien que les mares i pares haguessin d’interrompre el passeig dels infants, retornant a casa amb tristesa i intentant comprendre la situació.

Com a entitat i professionals, hem treballat en coordinació amb serveis socials per cobrir les necessitats essencials,  entregant les ajudes extraordinadies per alimentació de CaixaProinfancia,  però també la part emocional. Amb el nostre acompanyament mitjançant videotrucades tant a famílies com a infants i a través del joc, l’ansietat fou disminuint i famílies i infants recuperaren el somriure.

Tot i que encara ens queda un llarg camí per recórrer, volem agrair a les famílies que ens obrissin les portes de les seves llars i confiessin en nosaltres, això i el seu esforç han permès que tots ens sentíssim en igualtat de condicions, sense diferències per motius de raça, edat, nacionalitat, ideologia o religió

Finalment, aquest camí ens ajuda a descobrir que la sala de psicomotricitat es el món, son les relacions entre persones i la relació de les persones amb el que els envolta, i que els infants són grans lluitadors i lluitadores. Des de el Programa de CaixaProinfancia del GREC tots i totes les professional seguirem treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres infants i les seves famílies, posant el nostre gra d’arena per construir un món millor i dibuixant el camí cap a la resiliència, la resistència front als contratemps que ens posa la vida i la capacitat de reconstruir-se, aprenent a veure les situacions que ens toca viure com oportunitats de desenvolupament personal.

El projecte ICI durant la crisi del Covid 19

En moments de crisi les accions han de ser més que mai conjuntes per fer front a la complexitat de les necessitats de la població. La comunitat esdevé un espai de refugi i protecció, d’ajuda mútua, cooperació i solidaritat.

Amb aquesta finalitat des del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) s’ha dut a terme una intensa activitat reforçant la interacció i el treball col·laboratiu dins els diferents espais de relació (comissions de treball) a fi de mantenir i adaptar els canals de comunicació entre serveis, recursos disponibles, entitats i ciutadania.    

Des de la Comissió de Salut s’han creat canals de comunicació per poder difondre informació oficial i actualitzada per a la població; mantenir els treball en xarxa dels recursos de salut i socials ha permès connectar les necessitats i problemes de la ciutadania amb els serveis pertinents, així com servir de guia a l’hora de dur a terme actuacions més eficients i eficaces.

La Comissió de Convivència (formada per persones grans del territori) ha continuat una acció de dinamització i millora de la salut psicosocial de les persones grans, cercant estratègies per mantenir les relacions socials a pesar de l’aïllament i posant en marxa activitats per compartir entre totes i tots.

La Comissió Socioeducativa ha posat en marxa la campanya “Una carta o un dibuix com a regal!” una activitat de caire intergeneracional per mantenir en contacte a persones grans amb infants i joves, rompent d’alguna manera les dificultats actuals per mantenir en contacte aquests col·lectius.

En un moment de creixent necessitat social on l’atenció individual i familiar és desbordant, la tasca comunitària posa de manifest que una societat organitzada pot fer front de manera més eficient a qualsevol situació de crisi. Al COVID-19 també.