A principis del mes de març teníem una programació i molts plans per fer amb les persones grans en els barris de Santa Catalina, Es Jonquet i El Terreno: la creació d’un coro i un club de lectura, sortides, xocolatada, el cafè del mes, el punt de trobada, tallers sobre el bon tracte de les persones grans… Però el 15 de març, sense tenir temps de pensar amb el què estava passant, ens vàrem haver de tancar a les nostres cases per la crisi del coronavirus. Ha estat un canvi ràpid i amb unes circumstàncies especials que hem hagut d’afrontar i al que ens hem hagut d’adaptar, els professionals i els beneficiaris.
Els grans es converteixen en les persones més vulnerables davant el virus. I si algunes ja es sentien soles i vulnerables, l’inici d’aquesta nova situació va intensificar aquest sentiment.
En un primer moment el programa va intensificar el seguiment telefònic, amb l’objectiu d’acompanyar a afrontar i a entendre la situació, d’acompanyar alguns processos d’angoixa, pors, ansietat, i d’assegurar que totes les beneficiàries tenien les necessitats bàsiques cobertes, fent aquelles derivacions i gestions convenients. Passats els moments d’incertesa i por, s’ha pogut treballar el dia a dia de les persones grans dintre el domicili, orientar sobre les rutines, la importància de fer un poc d’exercici, de tenir cura emocional... Ara mateix, després de sis setmanes de confinament, es continuen els seguiments telefònics setmanals, una altra manera d’acompanyar i donar suport, però enyorant veure’ns les cares, els espai de relació i donar una bona aferrada.
En un segon moment el programa es va obrir a la comunitat. Hem donat resposta a algunes persones grans que durant el confinament han necessitat suport. Els recursos del barri, ja organitzats a nivell comunitari, quan han detectat alguna persona major que s’ha sentit molt sola per les circumstàncies, ens l’han derivat. Se’ls està fent seguiment telefònic, i si es detecten altres necessitats, es fa la derivació al servei que la pot cobrir.
Destacar la resposta comunitària i l’impuls del projecte ICI per organitzar tota la informació sobre recursos, telèfons, serveis nous...que han sorgit pel confinament. S’ha compartit la informació, s’ha unificat tot en un document i posteriorment en un cartell, que els veïns i veïnes voluntàries han penjat als llocs estratègics. Més que mai ha estat necessària una resposta comunitària, on és el mateix barri que detecta necessitats i dona respostes.
No es sap quan podrem tornar a fer les activitats que teníem programades, però si és clar que l’acompanyament continua, adaptat a una nova situació que esperem que poc a poc es vagi normalitzant.
