Fa cert temps vaig llegir un article de Carles Capdevila on deia que els educadors eren “ aquells que es ficaven dins dels embolics”...i quin gran embolic estam vivint la societat a l’actualitat. Aquest bitxo del COVID ens ha posat a prova a tots, fins i tot als que mai dubtem en defensar, reivindicar i lluitar davant les necessitats socials. Ha estat un temps molt complicat pel programa d’educadors familiars. Si l’entrada de la figura als domicilis ja es de per si difícil ara, amb l’ estat d’alarma i el confinament, encara més. Moltes de les famílies han passat per un procés de por, temor, etc.. i no ha estat sempre fàcil que ens deixessin entrar al domicili.
En un primer moment les videocridades han servit per continuar vetllant i treballant pel be de les famílies i especialment pels menors. S’ha valorat la cobertura de les necessitats bàsiques, econòmiques i s’han activat el recursos necessaris. També ,com no , hem continuat treballant els aspectes educatius que ja s’estaven abordant abans de la crisis, i els nous que han pogut sorgir durant el temps de confinament.
Passades les primeres setmanes, hem reprès la intervenció als domicilis, al ritme que cada una de les famílies ens ha permés, considerant que la nostra, és una feina essencial a l’hora de garantir el benestar dels nins i nines als domicilis.
Aquest temps ,els educadors que entram als domicilis també hem tingut pors, hem patit per les nostres famílies, els nostres fills...però no podíem aturar, com mai, tampoc ara. I després de dissipar les nostres pròpies dificultats en el camí de continuar en primera línea, conhorta rebre paraules d’agraïment a la nostre tasca, paraules d’aquella mare que sent suport quan vas a casa seva, la família que expressa l’admiració per continuar treballant tot i la situació, els professionals que reconeixen la tasca de l’educador com a necessària i propera...gràcies! és el que dona sentit a la nostre tasca.
Penso jo...no ens farem rics al sector social, però hi ha tresors que et dona la vida a moments, que no tenen preu . I quan els reps ,t’animen a seguir encara que puguis tenir pors, perquè aquesta es una part de la nostra professió: ficar-te dins dels embolics.
…Gràcies per tots els agraïments a la nostra tasca
