Tot començà setmanes abans de l’estat d’alarma, els infants no entenien el perquè del nou funcionament de les sessions de psicomotricitat , als centres oberts, als suports escolars. Arribaren noves normes a les aules: rentar-se les mans de forma constant, tapar-se amb el colze al tossir, emprar gel desinfectant ... En aquell moment, aquella rutina ja formava part de les sessions, fins que arribà el confinament total i els infants s’hagueren de quedar a casa.
Als infants se’ls explica poc sobre la situació que vivíem, ja que ni tan sols nosaltres teníem informació suficient, tal volta reberen alguna frase com de l’estil de “ si ens quedem a casa, el virus no veurà a ningú i s’anirà”. Hem de reconèixer la lluita dels nostres nins i nines contra la pandèmia de la Covid-19, s’han privat d’anar a jugar als parcs, d’anar a aprendre a l’escola, de passar temps amb els amics i amigues, de jugar al carrer....
No sabíem el que vindria, però es decidí que era necessari continuar el contacte amb les famílies via telefònica, poc a poc es començaren a realitzar videotrucades i, més endavant, les videotrucades eren amb varis infants alhora, sorgiren moltes emocions, existia la distància física però la emocional s’havia reduït.
Un objectiu marcat per aquest temps era continuar amb l’enfortiment del vincle entre els diferents membres de la família, de pares i mares amb fills i filles, per així aprofitar el temps que havien de passar junts i prevenir situacions perjudicials com el mal tracte als nins i nines o algun altre tipus de violència familiar.
Des de el Programa CaixaProinfancia del GREC, hem volgut estar prop de les famílies, ajudant en el dia a dia, informant sobre les noves notícies de la Covid-19, orientant en les tasques escolars dels menors, proposant activitats i jocs i promovent el benestar familiar per millorar així la convivència.
Les primeres setmanes foren divertides, hi havia pocs deures i, tot i les limitacions de les famílies amb l’idioma, aquestes s’implicaren en l’ensenyança dels seus fills i filles i nosaltres els acompanyàrem en aquest nou procés.
Les setmanes foren passant i la situació començà a complicar-se, les famílies començaven a presentar dificultats econòmiques i la manca d’espai dins l’habitatge fou agreujant la situació que es vivia. Cases sense balcons ni terrassa, famílies de nou integrants vivint en un pis de tres habitacions, veïns i veïnes es queixaven del renou que feien els infants... tot això agreujà els problemes de conducta, sovint emprats com a forma d’expressió del malestar generat per la poca llibertat de moviment.
En el cas de les famílies on els infants presentaven dificultats especials com hiperactivitat o autisme fou encara més complicat, els infants comprenien poc sobre la seva manca de llibertat i el canvi produït en la seva rutina. Algunes famílies visqueren situacions complicades, crits i insults dels veïns i veïnes feien que les mares i pares haguessin d’interrompre el passeig dels infants, retornant a casa amb tristesa i intentant comprendre la situació.
Com a entitat i professionals, hem treballat en coordinació amb serveis socials per cobrir les necessitats essencials, entregant les ajudes extraordinadies per alimentació de CaixaProinfancia, però també la part emocional. Amb el nostre acompanyament mitjançant videotrucades tant a famílies com a infants i a través del joc, l’ansietat fou disminuint i famílies i infants recuperaren el somriure.
Tot i que encara ens queda un llarg camí per recórrer, volem agrair a les famílies que ens obrissin les portes de les seves llars i confiessin en nosaltres, això i el seu esforç han permès que tots ens sentíssim en igualtat de condicions, sense diferències per motius de raça, edat, nacionalitat, ideologia o religió
Finalment, aquest camí ens ajuda a descobrir que la sala de psicomotricitat es el món, son les relacions entre persones i la relació de les persones amb el que els envolta, i que els infants són grans lluitadors i lluitadores. Des de el Programa de CaixaProinfancia del GREC tots i totes les professional seguirem treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres infants i les seves famílies, posant el nostre gra d’arena per construir un món millor i dibuixant el camí cap a la resiliència, la resistència front als contratemps que ens posa la vida i la capacitat de reconstruir-se, aprenent a veure les situacions que ens toca viure com oportunitats de desenvolupament personal.