El programa d'emancipació durant la crisi del COVID

Com tots els professionals que estam treballant amb projectes on la presencia és una eina primordial per a la relació amb els joves, ens ha costat readaptar-nos a una situació que s'ha presentat de sobte i de la que, inicialment, desconeixíem com evolucionaria.
El primer que abordarem per poder donar millor servei amb les mesures de l'Estat d'Alarma va ser adaptar-nos a l'espai de treball: torns per poder accedir a la informació, a les eines de treball i al contacte amb les companyes i companys.
El nostre programa té dues branques: per una banda la Residencial, per l'altra l'Acompanyament als joves extutelats pel Consell de Mallorca.
Tres pisos, 17 (?) joves i el confinament, quina barreja! Des del primer dia els professionals de Residencial habilitaren torns de visites, preparació d'activitats formatives, flux d'informació virtual i presencial, preparació d'activitats rutinàries i tot el que pogués fer d'un pis compartit per 6 o 7 persones un lloc dinàmic , agradable i segur pel que fa a les normatives de salut, tot sense perdre de vista quins són els objectius del treball als pisos. La realitat és que ens ha servit també per descobrir potencialitats tant del servei, de nous projectes i dels mateixos joves dels pisos, la capacitat per a la solidaritat i la tolerància, compartir trets culturals (recordem que hem passat un Ramadà confinats) i també enfortir vincles entre els joves i els professionals.

La relació amb els joves d'Acompanyament quedà momentàniament limitada a les comunicacions per xarxes socials, aplicacions tecnològiques wsp, vídeo telèfon...i sempre amb la sensació de la incertesa de la durada d'aquesta situació. Tot plegat no ha impedit que intentessim continuar amb l'acompanyament als joves, acompanyament en la nova situació que ha paralitzat tramitacions, sol·licituds, ajudes econòmiques , estudis, etc. Hem estat, i estam atents, al què han habilitat els recursos tant privats com institucionals més propers per poder mantenir una relació la més acurada possible donades les circumstàncies i així ho hem traslladat i mostrat als joves. Hem intentat sobretot que aquells joves que estaven en un confinament més sever, molts en habitacions de lloguer, rebessin informació cada dia, pautes, activitats per pal·liar la solitud al cap i a la fi. Fins i tot hem aprofitat la possibilitat que ens donaven els Decrets i normes governamentals per poder veure'ls a les nostres instal·lacions i alleugerar una mica el confinament.

No ha estat fàcil, no és gens fàcil, molts de recursos exteriors han interromput la prestació de serveis ( formació, ajudes, tramitacions burocràtiques , estrangeria, ...) sense ningú saber quan la reiniciarien, però aquest contacte amb els joves i la voluntat d'estar presents pensam que ha servit per a qualque cosa, sobretot per enfortir vincles i relacions.
També hem tengut l'oportunitat de repensar el nostre servei, els projectes que tenim engegats, en l'intent de millorar aquests. Hem tengut l'oportunitat de fer una introspecció, de repensar-nos i segur que sortirem més forts i més segurs sobre què feim, amb noves idees, més reivindicats.

Etiquetes: Covid 19, Emancipació