L’1 d’octubre és EL DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES GRANS. Des del Programa Sempre acompanyats volem aprofitar aquest dia per compartir algunes reflexions, idees, experiències que, després de quasi tres anys treballant amb el col·lectiu de les persones Grans, ens veiem amb ànims de fer-ho.

Fa un temps vàrem descobrir una paraula nova, l’edadisme. El seu significat és la discriminació de les persones per una qüestió d’edat. Quan pensem en la vellesa ens venen al cap coses com la fragilitat, les limitacions, la soledat... En la societat, en general, s’han creat uns estereotips i uns prejudicis referits a les persones grans (s’obliden de les coses, són dèbils, ja no tenen la capacitat de prendre decisions, són com nins petits, ja no poden aprendre res, no es poden enamorar...) que condicionen la nostra manera de tractar-les i el seu autoconcepte, potser actuïn i es comportin com la societat espera que siguin?.

Quan parlem de la soledat no desitjada de les persones grans, no ens referim a una persona que viu sola a casa seva, i ja està. NO, ens referim a persones que , pel simple fet d’estar en el procés d’envelliment, cosa que es podria viure com un èxit, senten que perden el seu rol dins la família, dins la comunitat, que la societat ja no els veu útils, i moltes vegades senten que destorben. És això just? Creiem que tenim el deure de conèixer com són els nostre majors, reflexionar com els tractem i com els agradaria que els tractéssim. L’edat no ens ha d’aturar a dur la vida que desitgem, i no ens ha d’impedir tenir il·lusions, alegries, projectes, ni continuar essent útils dins la societat. Qui millor que els grans per transmetre’ns coneixements, experiència i valors?.

I d’exemples en podem donar molts. En Jesús, de 83 anys, va tot el dia amb la seva guitarra, i sempre que fem una activitat, allà està amb el seu repertori, i dona classes particulars! Na Joana està feliç amb la seva nova parella. Na Isabel, amb els seus 90 anys, està desitjant començar a escriure un llibre de la seva vida. Na Francisca ens ho ha contat tot sobre El Terreno, millor que un llibre. Na Sylvia acaba d’adoptar un moix de 10 anys, per cuidar-lo i donar-li una bona vida. O na Teresa, que ens escriu unes poesies precioses.  I totes les activitats que hem fet dins les escoles, com han gaudit i après dels grans els més petits! Els adults majors són alguna cosa més que padrins i padrines, són persones amb capacitat de seguir participant en la societat, seguir essent útils, importants i necessaris.

El Programa Sempre Acompanyats es va iniciar el mes de desembre de 2017. A dia d’avui hem atès 38 persones grans dels barris de Sta Catalina, Es Jonquet i El Terreno, i treballem amb moltes més a nivell preventiu i comunitari. Organitzem activitats per donar respostes a les seves necessitats i les acompanyem per millorar la seva qualitat de vida.  El nostre repte és que es treguin de les espatlles els estereotips i que puguin tenir projectes i il·lusions, que això NO TÉ EDAT!.

FELIÇ DIA DELS ADULTS GRANS!!!