Qui és Xisco ?

Xisco és una persona que va néixer a Muro, i després de realitzar els seus estudis bàsics, va decidir estudiar a la universitat, Treball Social.

 Per què vas decidir estudiar treball social?

Bé, no només per l'acció o el treball social en si, sinó poder ajudar, ser una ajuda a les persones que ho estan passant malament i poder ser-hi.

 Quant de temps portes al GREC?

Jo vaig començar el novembre del 2001, recordo que va ser la meva segona entrevista de feina, i des de llavors sóc aquí. Fa 22 anys.

 A quina edat vas començar al GREC?

Estic per fer 45 anys, així que uns 23 anys.

Has passat el mateix temps treballant per al GREC, que fora d'ell

Sí, exactament, per això és pel que la considero casa meva. Si no hagués estat tan de gust, no seguiria aquí.

 Quina és la teva feina dins del GREC?

Treball en Servei de protecció al menor.

 Quina és la teva feina específica?

Bé, jo sóc coordinador, ara porto una família, però la meva feina és coordinar els companys que estan dins del programa que són unes 16 o 17 persones. Juntament amb el director del programa i jo, intentem ajudar els educadors donant-los suport i orientar-los en el seguiment que se'ls fan a les famílies.

 Quin és lobjectiu del programa?

L'objectiu del programa és el de preservació familiar, quan nosaltres hi intervenim hi ha una ordre judicial, però la nostra postura és intentar mantenir el menor dins de la família, que els menors no estiguin als centres.

Quina consideres que és la teva virtut més gran en l'àmbit laboral?

Jo crec que la meva virtut més gran seria la part de la parla, la part social, la capacitat d'empatitzar amb l'altra persona.

 I quina consideres que podia ser el teu defecte més gran?

Bé, crec que parlo molt, però bé crec que, amb els anys, no és que parli menys, però si crec que intento trobar la distància que crec que ha de ser, i després la tossuderia, i crec que aquest és el meu defecte més gran.

 Quin és l'objectiu que esperes de la teva feina?

L'objectiu que tinc és ajudar i acompanyar en aquest moment les famílies que porto, que és un cas doble, intentar suggerir, donar idees, aprendre'n per després poder ensenyar-los noves maneres d'afrontar els problemes i d'altra banda acompanyar i donar suport a els companys que porten altres casos fent reunions cada dues o tres setmanes i acompanyar-los en tot el que pugui, donant-los eines i perspectiva.

 T'emportes sensacions a casa teva o pots separar-lo?

Bé, la veritat és que quan vaig començar, que era molt jovenet, la primera setmana que vaig començar, vaig venir i em vaig posar a plorar. El nostre programa té un punt particular, no tenim el nostre despatx, el nostre despatx és la casa de l'altre i un viu realitats molt diferents, un surt de la universitat, però no està preparat per veure allò que ens hem d'enfrontar diàriament.

L'esport m'ha ajudat força per separar-me dels problemes i mantenir un equilibri.

 Quins esports practiques?

Primer era el futbol i ara és la bici, sortir a rodar em permet desconnectar, de vegades més vegades menys.

 Quina consideres que ha estat el teu èxit més gran a la feina?

Crec que el meu èxit més gran ha estat poder haver estat tots aquests anys ajudant les persones. Perquè hi ha moments durs i vulguis que no t'afecten i saber continuar amb l'aposta per la feina que has triat.

 I la decepció més gran?

Bé… Seria una qüestió general, arribar més enllà, creure que hom pot arribar més enllà. Un ha d'aprendre que l'objectiu és la família, i que l'altre té de vegades un objectiu menor al teu, i això de vegades frustra, frustra força.

Si tu poguessis fer una intervenció directa a la societat, on la faries?          

Jo la faria, sobretot en els pares quan se'n té un menor, sobretot s'han de tenir molt clares les necessitats dels nens i que les prioritats d'un desapareixen pel bé d'una altra persona, que és el nadó i que les teves necessitats o prioritats passen a segon pla i viure'l bé.

Tu creus que és més fàcil reproduir que tenir un cotxe?

Jo crec que sí. Bé, crec que els hi posaria igual.

Sí, però per conduir et demanen estudis, per ser pare no.

Sí, però hi ha molta gent que condueix sense carnet. Si és veritat que per ser pare no et demanen cap carnet, hi ha gent que ve amb un bagatge de carència formativa i que s'hi devia fer una intervenció més profunda.

Creus que als nens se'ls forma per formar part d'una societat o per aprovar uns exàmens i obtenir un lloc de treball?

Bé, jo crec que a la segona part que tu has dit, a la gent se li ensenya per aprovar uns exàmens i no per formar part d'una societat del tipus que sigui.

Quin món voldríeu deixar per al futur?

Segurament m'agradaria deixar un lloc on mínimament es respecti el bé de l'altre, no fer mal a l'altre, jo crec que hi ha cabuda en tots els sentits, hom pot pensar allò que vulgui, sempre, sempre no volent el mal a l'altre i poder estructurar entre tots allò que pot ser.

Tu creus que el maltractament als nens és una conseqüència o símptoma?

Crec que totes dues coses. Hi ha pares que tenen normalitzat el fet d'ensenyar així és el que han viscut, no han tingut l'oportunitat i viure una altra cosa amb la qual cosa per a ells és una conseqüència i també és un símptoma que la cosa no va bé.

Quin consell donaria a altres professionals que estan fent la mateixa tasca?

Jo, en realitat els diria: que preguntin, que no donin res per suposat. Perquè jo crec que fa molt de mal parlar de l'altre sense que ho sàpiga, perquè es decideixen coses per als altres, però sense els altres. I això no és que no ho entengui, però això crea un món de problemes constants, és simplement el diàleg, poder pactar coses, poder parlar. Cal buscar alternatives que sempre n'hi ha.