Pau Alomar és diplomat en Educació Social per l'UIB. Ha estat educador de carrer durant 10 anys a diferents municipis (Palma, Calvià, Sta. Maria, Consell). Des de 2005 és el coordinador del Programa Socioeducatiu de Medi Obert amb Educadors de Carrer.
- Com explicaries d'una forma senzilla quina és la funció i amb qui treballa un educador de carrer.
La tasca de l'educador de carrer és centra en treballar per a la protecció de les persones més vulnerables, principalment infants i joves en situació de dificultat social. Malauradament, als barris i municipis de l'illa hi conviuen al·lots i al·lotes que es troben en condicions de precarietat i que pateixen diferents formes d'exclusió. El repte de l'educador de carrer és conèixer i acompanyar a aquests menors per tal de dotar-los de les eines i aptituds necessàries per fer front i millorar les seves situacions personals.
- Què aporta la figura de l'educador de carrer al treball dels serveis socials?
Proximitat i atenció a un col·lectiu que normalment no acudeix ni fa demandes als centres de serveis socials. Sota el meu punt de vista, la virtualitat d'aquesta figura professional és que actua allà on es produeixen les necessitats, als contexts habituals de socialització dels menors. L'educador de medi obert, com el seu nom indica, actua al carrer, a la plaça, al parc... en contacte directe amb els menors i joves i atenent les necessitats in situ. La realitat ens diu que si haguéssim d'esperar que aquests menors arribin als serveis socials, la immensa majoria de necessitats no serien ateses, ni tan sols detectades, al manco fins que la situació estàs molt més deteriorada.
- Com i amb qui es coordinen els educadors de carrer?
Els educadors del nostre programa treballen de manera coordinada amb la majoria de recursos i serveis del barri que atenen d'alguna manera a la població infanto-juvenil d'un territori. A tall d'exemple, és comú que l'educador mantingui reunions periòdiques amb escoles, instituts, casals de joves, centres d'esplai, biblioteques, clubs esportius, etc... per tal que les intervencions es facin de manera coherent, evitant duplicitats i intentant incidir en diverses àrees del menor.
Per altra banda, els educadors de carrer formen part dels equips de serveis socials municipals, la qual cosa fa que la coordinació amb treballadors socials, psicòlegs, orientadors laborals, etc. sigui gairebé quotidiana.
- Aquest deu ser un treball bastant solitari. Quin tipus de suport reben els professionals des del GREC?
Com dius, l'educador, normalment, actua tot sol al barri, la qual cosa no sempre és fàcil. Malgrat la intervenció en el medi obert és una acció planificada, la feina de carrer t'enfronta a situacions diverses, de vegades imprevistes o delicades, que et demanen respostes àgils de manera continuada. Aquest dinamisme s'intenta compensar proporcionant als educadors espais de reflexió i formació que possibilitin aturar-se a pensar abans i després d'actuar.
En aquest sentit, parlaria de 3 espais de suport: la reunió d'equip, principal font de la que ens nodrim els companys del programa i que ens proporciona elements de reflexió, intercanvi d'experiències, preparació d'activitats conjuntes... La formació contínua, que intenta dotar d'eines i estratègies als educadors per tal de millorar les seves capacitats a l'hora d'enfrontar situacions amb els menors i famílies. I la coordinació tècnica, espai individual on, setmanalment, coordinador i educador revisen la feina realitzada des d'una perspectiva constructiva on s'intenta oferir una mirada externa, promoure la reflexió a partir del qüestionament de la feina i compartir dificultats, angoixes, petits èxits...
- Com s'introdueix un educador de carrer a un territori? Com coneix als joves i les seves famílies?
Respecte de la primera qüestió, jo diria que depèn, doncs la manera de ser de l'educador influirà en com escomet aquesta entrada. Hi ha companys que tenen un estil més directe i que en poques setmanes aconsegueixen "obrir-se pas" en el nou barri aconseguint establir uns primers contactes, la realització d'alguna acció puntual, etc. D'altres, mostren un tarannà més caut i es prenen un temps prudencial per anar descobrint el barri i donar-se a conèixer.
A pesar d'aquestes diferències individuals, i enllaçant amb la segona pregunta, hi ha certes qüestions que formen part de la metodologia del programa i que encara que sigui a diferents ritmes, els educadors hauran d'afrontar. Per arribar als joves és imprescindible ésser al barri. Passar-hi temps, conèixer els seus interessos, deixar-nos veure, visitar els espais i recursos que ells freqüenten. D'aquesta manera, sempre s'acaben establint contactes entre l'educador i el menor. Una vegada fets els primers contactes, el plantejament de projectes educatius de caire grupal i/o comunitari, utilitzant les activitats lúdiques i esportives com a mitjà, són l'eina bàsica per enganxar-los i establir un vincle afectiu. Arribar a les famílies, germans, altres amics, etc... serà una qüestió de temps.
- Pots enumerar alguns dels projectes grupals o comunitaris que realitza un educador de carrer?
Actualment, trobem certa varietat pel que fa als projectes que duen a terme els educadors als diferents barris. Per una banda, s'estan desenvolupant projectes socioeducatius on el centre d'interès és la cuina, el ball, la batucada, el futbol... on l'educador aconsegueix fidelitzar l'assistència dels menors oferint-los activitats que desperten el seu interès i així poder incidir en problemàtiques com el consum de substàncies, l'absentisme escolar, les conductes disruptives o predelictives, hàbits alimentaris o d'higiene... Aquests tipus de projectes pretenen dotar al barri d'espais d'oci estructurat on els menors amb menys supervisió i suport obtinguin l'atenció de referents adults positius.
Per altra banda destacaria una tipologia de projectes que van dirigits a dinamitzar la comunitat treballant amb les entitats dels barris per tal de posar-les en contacte, detectar necessitats conjuntes i proposar estratègies per tal de solventar-les.
D'altres projectes com el treball per a la capacitació parental de les famílies, la preparació dels joves per accedir al mercat laboral o l'acompanyament dels alumnes en el seu pas de primària a l'ESO, són també presents al programa d'educadors de carrers amb experiències que estan resultant de molt d'interès.
- Quina és la part més dura del treball com a educador de carrer i que sol desgastar més als professionals d'aquest programa?
Jo diria que la part més difícil de la nostra feina és l'observació en primera persona de situacions dures que tenen com a protagonistes a infants i joves. Des d'aquest punt de vista no podem passar per alt el context de crisi actual que, sens dubte, ha agreujat significativament la situació de precarietat de menors i famílies dels barris i municipis de l'illa. Veure i conviure quotidianament amb situacions, de vegades, dramàtiques és un factor important de desgast que fa que la feina no sempre sigui agradable.
L'horari flexible i sobretot d'horabaixa, així com l'energia que requereix la feina són també elements que un educador ha de tenir clars quan un es vol dedicar a treballar dins l'àmbit del medi obert. De totes maneres, l'experiència ens diu que mai arribem a donar tant com el que ens retornen aquells per als qual fem feina.
