Que és el GREC

El GREC és una associació sense afany de lucre, constituïda l’any 1987, que fa el seu treball socioeducatiu, d’acord amb els estatuts, en diferents sectors de població en situació de risc, dificultat i conflicte social. Podeu descarregar els estatuts vigents aquí.

Són finalitats de l’Associació:

  1. L’atenció socioeducativa individualitzada de les persones més vulnerables (infants, joves i adults en dificultat, famílies en dificultat social i famílies monoparentals, joves interns en el Centre penitenciari, reclusos i ex reclusos, persones majors, persones amb discapacitat, immigrants, persones amb addiccions, persones sense sostre, ...), per tal de que millorin la seva qualitat de vida i assoleixin el major grau d’autonomia possible.

Aquesta finalitat s’assolirà mitjançant els objectius següents:

  • Potenciar el desenvolupament integral dels usuaris mitjançant l'elaboració, l'actualització i la revisió periòdica del PEI (projecte educatiu individual), tenint sempre present que l'objectiu principal és que assoleixin autonomia personal.
  • Atendre els menors de protecció en règim residencial com a entitat col·laboradora de l’administració competent.
  • Atendre els menors amb mesures judicials i els adults amb necessitat de supervisió en règim residencial.
  • Acompanyar el procés d'autonomia personal de les persones que surten dels sistema de protecció de menors, així com d’aquelles persones joves vulnerables, per facilitar la seva integració social normalitzada.
  • Reduir els factors de risc o vulnerabilitat que puguin impedir el normal desenvolupament psicosocial  dels menors, habilitant  a la família  com a l’àmbit mes adequat per a la seva criança, mitjançant l’observació en el mateix domicili de la dinàmica familiar i l’execució d’un Pla d’Intervenció Familiar, a fi i efecte de millorar les habilitats parentals.
  • Donar suport a les persones que estan o han estat al Centre Penitenciari (o han complit algun tipus de mesura alternativa) per inserir-se social i laboralment.
  • Atendre íntegrament als reclusos i exreclusos per a que puguin superar les dificultats que impedeixen la seva integració familiar, social i laboral, partint de l'anàlisi dels factors que dificulten aquesta integració i promovent la seva inserció laboral.
  • Millorar la qualitat de vida de les persones que compleixen condemna o han complert condemna en el Centre Penitenciari, per tal que puguin afrontar amb les millors condicions possibles el seu procés  de sortida del centre penitenciari i d’inserció a la comunitat.
  • Facilitar un procés educatiu individualitzat, tot afavorint i possibilitant la reinserció social dels joves del mòdul de Joves del Centre Penitenciari.
  • Protegir les persones incapaces o incapacitades, total o parcialment, i poder exercir la tutela i /o curatela.
  • Gestionar serveis d’acompanyament a la inserció social i laboral per a col·lectius vulnerables inclòs la impartició de formació professional específica i de formació transversal.
  • Implementar qualsevol tipus de projecte d’intervenció socioeducativa, tant individual com a grupal, que afavoreixi la inserció social i l’autonomia dels nostres usuaris.
  • I tots aquells objectius que, en la línia esmentada, permetin assolir aquesta finalitat principal.

 

  1. Desenvolupar iniciatives de prevenció comunitària per a millorar la convivència social, afavorir la igualtat d’oportunitats i la inclusió dels col·lectius més vulnerables.

Aquesta finalitat s’assolirà mitjançant els objectius següents:

  • Generar processos i accions per a la promoció de la Convivència Ciutadana i Intercultural, afavorint la integració de totes les persones, contribuint així a la promoció de la cohesió social i la capacitació de la pròpia comunitat per afrontar les seves problemàtiques des de les potencialitats i capacitat de tots els actors locals
  • Aplicar un model compartit d'intervenció comunitària intercultural que propiciï la generació d'una pràctica social innovadora que generi un patrimoni d’accions socials que sigui exportable a altres indrets i que posin l’èmfasi en la gestió de la diversitat i el desenvolupament local.
  • Analitzar i detectar les necessitats d’atenció a la infància i joventut  en el propi medi.
  • Intervenir socioeducativament en la comunitat amb la finalitat de reduir els factors de risc d’exclusió dels infants, adolescents i joves, tot potenciant la seva autonomia personal i afavorint la integració activa i positiva en el seu entorn natural.
  • Detectar i acompanyar líders que puguin treballar de forma permanent amb els infants i joves de la comunitat. Crear espais de participació jove en la comunitat: espais de diàleg, anàlisi, etc.
  • Garantir l’atenció social de les persones joves immigrades, afavorint iniciatives de convivència ciutadana. Ampliar els espais de trobada i convivència amb participants de diferents cultures.
  • Sensibilitzar al conjunt de la comunitat per tal que visualitzi la situació de risc social dels seus infants, adolescents i joves.
  • Pal·liar les causes i conseqüències negatives que té la solitud no desitjada en les persones majors.
  • Informar i sensibilitzar la població general sobre el fenomen de la solitud no desitjada en les persones majors, conscienciant dels riscs que implica.
  • Crear i consolidar una estructura comunitària per generar la participació i implicació en l’abordatge de la solitud no desitjada i l’aïllament social.
  • Detectar situacions de solitud no desitjada en la comunitat.

I tots aquells objectius que, en la línia esmentada, permetin assolir aquesta finalitat principal.

 

La data de constitució del GREC és el 21 de novembre de 1987. L’entitat té la forma jurídica d’associació sense ànim de lucre. El GREC està inscrit als següents registres:

  • Registre nacional d’associacions, amb el número 76.476, amb data d’inscripció 12 de desembre de 1987.
  • Registre municipal d’entitats ciutadanes de l’Ajuntament de Palma, 140/92.
  • Registre de centres que desenvolupen activitats en el camp de l’acció social de la CAIB, el número 188.
  • Cens d’entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut de la Direcció general de joventut, número 142.
  • Registre oficial d’entitats col·laboradores en matèria de guarda de menors per resolució de la consellera de la funció pública i interior de data 27 d’octubre de l’any 1997.

El GREC és una entitat d’utilitat pública des del 26 de març de 2004 i pertany a diferents xarxes i federacións.

 

HISTÒRIA

 

La dècada del naixement del GREC. Els 80.

A partir de 1981, gràcies a l’associació de veïns del Jonquet i Càritas diocesana comença una de les primeres experiències professionals amb educadors de carrer a Balears.

El 1983 a l’Ajuntament de Palma creix la preocupació pels barris amb un nivell de delinqüència juvenil en ascens. Així que es decideix potenciar la figura de l’educador de carrer, així el 1985 s’incorporen sis educadors als equips d’atenció primària a Palma.

Una sèrie de persones, des de particulars fins a membres de diverses entitats, preocupades pels joves en risc de barriades obreres de Palma aposten per la figura d’un educador de carrer integrat als barris, que vagi als llocs de reunió dels joves per tal de poder conèixer les seves necessitats i inquietuds. Sortir, en definitiva, del binomi jove delinqüent – jove normalitzat. Per aquesta raó decideixen crear una associació per implantar aquesta figura, denunciar les situacions d’injustícia social que condicionen les trajectòries dels joves i dignificar els barris mitjançant la feina comunitària. Tot aquest procés desemboca en la creació del Grec el desembre de 1987.

Els inicis de l’activitat de l’associació es caracteritza per la força de les conviccions i la construcció d’una manera de fer. La formació dels professionals i la divulgació del programa d’educadors de carrer són les principals línies d’acció. S’arriba a intervenir a deu barris de Palma.

L’època de creixement. La dècada dels 90.

L’associació pren una decisió molt important: ampliar el ventall de la intervenció més enllà dels educadors de carrer, sempre en funció de les necessitats dels menors i joves en risc. D’aquesta manera l’any 1992 es posa en marxa la llar funcional de joves entre 14 i 18 anys en situació de dificultat social.
L’any 1995 s’inicia el servei d’orientació juvenil de la mancomunitat del Raiguer. El 1997 es posa en marxa el programa d’intervenció en el centre penitenciari de Palma amb joves entre 16 i 21 anys. A més, aprofitant els deu anys d’existència del GREC, es posaren en marxa comissions de feina per elaborar les línies estratègiques de l’entitat cap al futur i reflexionar sobre el lloc i funcions del GREC.
El 1998 es crea el programa d’emancipació per a joves de més de 18 anys que han estat a la xarxa de protecció de menors. El 1999 la intervenció dins el centre penitenciari s’amplia, així es crea un servei d’orientació sociolaboral pels interns que són a tercer grau. A més, s’amplia la intervenció del programa dels educadors de carrer a la part forana.

El 1999 es crea el programa d’educadors familiars.

La consolidació. Decenni del 2000.

A partir del 2000 es produeix una època de consolidació i creació de nous programes. Es crea el taller de cotxes. El 2001 es posen en marxa tallers de jardineria a instituts, aules externes per treballar amb alumnes amb dificultats. L’any 2005 s’inicia el Taller de paper dins el centre penitenciari adreçat als joves, per treballar habilitats prelaborals. L’any 2006 es dissenya la intervenció amb reclusos amb malalties mentals, que es posa en marxa un any després.

El 2007 celebràrem el XX aniversari a on es tornà a activar un procés de reflexió sobre els darrers deu anys, i pensar cap a on ens agradaria que marxés el GREC. Reférem el compromís d’actuar, amb la nostra manera de fer, reflexió des de la pràctica i la constant autocrítica, per millorar les condicions de vida dels col·lectius amb risc.

Crisi i reptes de futur. Dècada de 2010 

S’enceta la darrera dècada marcada per l’esclat de la crisi del deute europeu del 2008, caracteritzada pel desballestament de l’estat de benestar. Es retalla la despesa social, es reforma el mercat laboral i les pensions amb conseqüències funestes cap a les persones més desafavorides. A les Balears a més, es retallen els drets sanitaris, retirant la targeta sanitària als immigrants. Tenint en compte que a Espanya l’estat de benestar ja era incipient, tant per manca de finançament com per dèficit estructural, es constata la feblesa del sector social i el GREC, com tant d’altres entitats, també pateix les conseqüències. Desapareixen programes i llocs de feina, es retallen els sous dels i les treballadores i l’associació pateix un important problema de liquiditat.

L’impagament de les subvencions i la paralització de nous contractes fa que s’hagin de demanar crèdits que generen uns elevats costos financers que fan perillar la viabilitat de l’entitat depenent exclusivament del finançament públic.

Això mou al GREC en dues línies importants que marcaran el rumb de l’associació fins a l’actualitat. Per una banda, treballadors i treballadores preocupats en veure com els drets laborals retrocedeixen, i la situació dels col·lectius desafavorits empitjora, s’uneixen i convoquen reunions i manifestacions per tal de reclamar la millora de la situació. Aquestes mobilitzacions desemboquen en el naixement de Prosocial el 2011, associació independent que aglutina professionals de l’àmbit social en defensa d’uns serveis socials dignes i de qualitat.

D’altra banda, com no pot ser d’altra manera, dins l’associació s’obri un procés de reflexió i debat que entén que la supervivència de l’entitat passa per la recerca de noves fonts de finançament i per l’establiment d’aliances i suport amb altres entitats del tercer sector per tal de mantenir una posició unitària i més forta, amb l’objectiu d’aconseguir restablir la situació pre-crisi.

A partir d’aquesta línia de reflexió, neixen els programes Suport, d’Intervenció educativa per a millorar les relacions entre pares i fills, i el de suport tècnic i formació bàsica, adreçada a entitats i professionals interessat a millorar la intervenció socioeducativa.

Paral·lelament, la feina quotidiana afectada per la crisi veu com les condicions de les subvencions per als programes que duem a terme s’endureixen i creixen les tasques burocràtiques i administratives. Les administracions autonòmiques i locals que concentren el gruix de la despesa social es veuen obligades a limitar i controlar les despeses socials, pressionades per les polítiques austericides nacionals i europees. En conseqüència, tot i que des de2006 ja s’havia iniciat el primer programa amb finançament de La Caixa, és en aquest moment quan es consolida al GREC l’aparició del finançament privat. Programes com el d’Intervenció Comunitària Intercultural, a les barriades del Jonquet, Santa Catalina i Son Roca per al foment de la convivència ciutadana i la transformació social de les comunitats locals. Els programes Incorpora Reincorporad’intermediació laboral, adreçat a col·lectius vulnerables i població penitenciaria, són tots ells finançats per l’obra social de La Caixa.

Amb més de cent treballadors i treballadores a l'entitat, el GREC engega un programa nou: el servei d’acompanyament per a gent gran amb soledat no volguda, que centra lintervenció en un col·lectiu amb el que no teníem experiència fins ara. Aquest programa sorgeix fruit de l’anàlisi de necessitats sobre el terreny que ens ha proporcionat el programa d’intervenció comunitària intercultural. És finançat també per l’obra social de La Caixa i amb col·laboració de l’ajuntament de Palma i l’IMAS.

 

Dècada de 2020.

El començament d'aquesta dècada ve marcada per la pandèmia del COVID que ens obliga a canviar molts dels nostres hàbits i afecta de forma notable en el funcionament normal dels programes. Així i tot, tots els serveis del GREC continúen oferint-se, inclús durant els moments més durs de la pandèmia. Al llarg de 2020 es posa en marxa el programa de suport al menor.