Aquest projecte pretén donar atenció a aquelles persones amb dificultats per poder accedir al mercat laboral o formacions certificades, donades les seves dificultats socials i situació de vulnerabilitat, per tant pretén treballar tots aquells aspectes de competències transversals (rutines,puntualitat, treball en equip,etc) a traves de la simulació d’un lloc de feina i aprenentatge d’un ofici, en aquest cas com a ajudants de cuina.

OBJECTIU GENERAL

Millorar els coneixements, capacitats i actituds dels participants per a incrementar les seves possibilitats d’accés a al mercat laboral, així com la seva integració social.

OBJECTIU ESPECIFIC

• Adquirir o millorar els hàbits laboral bàsics: puntualitat, compliment d’horari, etc. respecte de les normes establertes i de l’organització existent
• Adquirir coneixements i habilitats específiques necessàries per desenvolupar les tasques pròpies del ofici (cuina o cambrer)
• Incrementar la seva iniciativa, responsabilitat i autonomia.
• Adquirir o millorar les actituds i valors de treball en equip, de col·laboració, de respecte i d’afrontament i resolució de conflictes
• Millorar les habilitats socials i de comunicación
• Millorar la motivació cap a la formació i la inserció laboral.

 ACCIONS

A aquest taller de formació com a auxiliar de cuina es treballen competències tècniques de l’ofici i competències transversals. El taller simula un espai de feina real, i tot des de la pràctica. Es reparteixen tasques, torns rotatoris, i fan la mateixa dinàmica real d’una cuina. Es treballen continguts com: preparació aliments, treball per receptes, cura i manteniment dels aliments, higiene de l’espai de feina i manipulació aliments, etc.

A més hi ha un educador de suport a l’aula. Es tracta de tenir un professional dins l’aula que ajudi al mestre de taller i al grup per tal d’anar assolint els continguts teòrics de l’ofici però sobretot és el que s’encarrega de treballar aquells aspectes necessaris per trobar qualsevol tipus de feina, i així a través d’una pràctica diària de l’ofici aquest professional treballarà puntualitat, resolució de conflictes, gestió del estrés, imatge i higiene, etc.

FONTS DE FINANÇAMENT

Cofinançat per programes iIRPF social 0’7% de la Conselleria d’Afers Socials i Esport  juntament amb la Fundacio Social La Caixa

L’habitatge de Salut Mental del GREC és un recurs residencial que acull a homes i dones que han complert condemna al Centre Penitenciari de Mallorca i que pateixen una malaltia mental greu, amb certificat de discapacitat.

S’atenen tant a homes, dones, joves i adults de qualsevol edat, la intervenció integral i individualitzada permet utilitzar les estratègies més adients per cada sector de població.

OBJECTIUS

 L’objectiu de l’habitatge és el de millorar la qualitat de vida dels usuaris, potenciar la seva autonomia, les seves habilitats socials i les capacitats per a dur a terme una vida normalitzada, procurant un procés d’integració social de cada un dels residents. 

Els objectius generals com a centre són:

- Ser un recurs que ofereix als usuaris una atenció integral: educació, allotjament, atenció sanitària, estima i suport en funció del seu desenvolupament.

- Potenciar el desenvolupament integral dels usuaris mitjançant l’elaboració, actualització i revisió periòdica del PIA (Pla Individual d’Atenció), tenint sempre present que el que es vol aconseguir és la seva autonomia personal (aquesta pot ser dirigida vers un retorn familiar, o bé, cap a la seva total autonomia) i reinserció social.

- Procurar tots els recursos necessaris - humans, materials, d’infraestructura, metodològics-, que permetin l’atenció educativa de la vida quotidiana dels usuaris, a temps complet i de forma ininterrompuda durant tot l’any.

- Facilitar un procés individualitzat de rehabilitació psicosocial.

- Afavorir i fomentar la inclusió i participació progressiva dels residents en aquells àmbits on desenvolupar les capacitats socialitzadores de cada individu: família, formació/ocupació, temps lliure, etc.

- Potenciar la coordinació amb la xarxa de Serveis Socials Generals o d’Atenció Social Primària per afavorir la integració social d’aquestes persones.

El Programa d'Atenció Socioeducativa per Menors de 14 anys Infractors (PAMI) neix de la necessitat d'oferir una resposta socioeducativa als i les menors que han comès un delicte o falta recollida en el Codi Penal. Degut a que són menors de 14 anys, no se’ls pot exigir responsabilitat penal i queden exclosos/es del sistema de justícia penal juvenil.

En aquests casos, la Fiscalia de Menors notifica els fets a l'entitat competent en matèria de protecció de menors a fi de que aquesta valori la situació del/la menor i promogui les mesures de protecció adients a les circumstàncies.

 Aquest programa parteix de la voluntat i de la responsabilitat de d'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) com a entitat competent en matèria de protecció de menors a l'illa de Mallorca, l'àmbit territorial que engloba aquest projecte.

Així, la finalitat del programa és articular accions socioeducatives que permetin generar al/la i des del/de la menor una reparació efectiva i una presa de consciència respecte al fet infractor, així com de les conseqüències d’aquest, incloent en aquestes accions al/la menor, a la víctima i al seu entorn. Treballant des d’aquesta perspectiva podrem abordar la problemàtica d’una forma més integral, aportant un marc resolutiu que doni resposta a la inimputabilitat davant les infraccions comeses. A més, amb les accions que es proposen, s’ofereix al/la menor infractor/a ser protagonista i part activa del seu propi procés de reparació/conciliació, estimulant alhora el desenvolupament d’habilitats sociocognitives.

 OBJECTIUS

Els objectius del programa són:

• Possibilitar la reconciliació dels i de les  menors amb les víctimes o perjudicats.
• Possibilitar la reparació per part dels i les menors del dany causat.
• Sensibilitzar  als i les menors en quan a les conseqüències i riscos de mantenir conductes  irresponsables,  prevenint la reincidència. 
• Donar suport i orientar  als adults de referència per a millorar les capacitats parentals i la supervisió dels i de les menors al seu  càrrec.

ACCIONS

Són dues les accions educatives que es contemplen per treballar directament amb els i les menors: la conciliació i la reparació.

• La conciliació es centra en reconstruir el conflicte a partir del reconeixement del dany i la petició de disculpes per part del o la menor infractor.  

• La reparació es defineix com el compromís per part del o la menor infractor a realitzar determinades accions com ara la compensació simbòlica del dany causat. Cal ressaltar que, la reparació pot ser directa, quan les accions es realitzen en benefici del perjudicat, o bé indirecta quan siguin en benefici de la comunitat o mitjançant la participació en accions educatives específiques, com els tallers  educatius que s’ofereixen des del programa. 

• A més, es realitzen altres accions complementàries en funció de les necessitats detectades en cada cas: orientació familiar, derivació a altres recursos i tallers per a pares i mares.

FONTS DE FINANÇAMENT

Concert amb l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS)

Des de l’1 de novembre de 2020 l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma i el Grec han posat en marxa el Servei d’Intervenció Comunitària (SIC) en col·laboració amb el Centres Municipals de Serveis Socials de Nord i Llevant Nord.

El SIC té la finalitat de millorar les condicions de vida de la comunitat a través de l’acció conjunta i consensuada entre entitats, serveis i ciutadania del barri. El projecte, que s’està desenvolupant a les barriades de Pere Garau i Son Oliva (CMSS Llevant Nord) i també a Camp Redó i al Secar de la Real (CMSS Nord) promou la participació i implicació de la ciutadania en la recerca de solucions col·lectives a dificultats socials que afecten als infants, joves i famílies del territori.

Després d’una primera fase d’establiment de relacions amb la comunitat, el SIC ha elaborat una guia de recursos de cada territori per donar a conèixer la riquesa comunitària existent i facilitar la connexió entre els diferents serveis i entitats de cada barriada. En els propers mesos elaborarem un diagnòstic amb el conjunt de la comunitat que ens ha de donar llum sobre les línies d’intervenció que es desplegaran a cada territori. Vos anirem informant.

A continuació pots descarregar-te les guies aquí mateix (actualment s'estan finalitzant i en breu estaran penjades) 

Per tal de facilitar als joves que surten dels serveis de protecció o justícia juvenil la transició cap a un vida adulta es crean aquests recursos residencial amb presència educativa. L'estada en d'aquests pisos permet un seguiment més acurat de les seves necessitats i processos en els casos que es necessita. L'estada als pisos es pacta mitjançant un contracte relacionat amb el PEI, el qual inclou una sèrie d'acords d'obligatori compliment per part de l'usuari.

OBJECTIUS

Acompanyar des d'un recurs residencial, el procés d'autonomia personal per facilitar la seva integració social normalitzada.

DESTINATARIS

Joves d'entre 18 i 25 anys d'ambdós sexes que han passat pel sistema de protecció de menors o reforma.

METODOLOGIA

Els professionals que treballen en el programa duen a terme una intervenció personalitzada que es fonamenta en el vincle establert des d'una relació educativa que permet als joves, per una banda, expressar les seves inquietuds, iniciatives, i per altra, exercitar la seva capacitat de decisió.
Un cop detectades i analitzades les necessitats dels joves, els professionals del programa inicien accions educatives encaminades a la gestió autònoma de la quotidianitat i del seu futur, tot plegat es recull en un pla de treball consensuat amb el jove (PEI). També informen als usuaris dels recursos especialitzats, amb els quals s'activa un procés que pot ser de col·laboració, coordinació i/o participació directa o indirecte, amb la finalitat que aquest treball en xarxa reforci el procés d'autonomia i emancipació dels joves.

ACCIONS DESENVOLUPADES

El GREC disposa de 18 places d'habitatge  concertades que estan distribuïdes en 3 pisos de la localitat de Palma. A més té una contrata de seguiment socioeducatiu 8 places a 2 pisos situats a Palma i Sa Pobla. 

Les accions que es desenvolupen es poden dividir en tres àrees:

- Accions de la vida quotidiana.

Són totes les accions relacionades amb el manteniment de rutines de la vida quotidiana. Són totes aquelles relacionades amb l’ordre, neteja, relació amb els companys i horaris. Són una part important de la tasca educativa que es realitza des dels habitatges d’emancipació.

- Tutories individuals.

Són espais socioeducatius a on es revisa el PEI i a on estableixen les pròximes fites d’aquest.

- Accions grupals.

Els projectes grupals s'adapten a les necessitats del conjunt dels joves que s’atén en cada moment. Alguns dels projectes més habituals són els de foment d’oci saludable, formació prelaboral, recerca de feina o de treball d’aspectes personals més específics.

Sol·licituds
Per fer la sol·licitud d'aquests serveis o de la Renda per a Extutelats heu d'adreçar-vos a la Direcció General de Menors i Família del Govern de les Illes Balears C/ de Sant Joan de la Salle, 4 b. Tel.: 971177155 - Fax: 971176384

FONTS DE FINANÇAMENT

Conselleria de Serveis Socials i Cooperació. Govern Balear.

Arrel de la situació de confinament viscuda per la crisi del COVID-19, es va veure la necessitat de posar en marxa un nou servei per complementar la tasca de cura del benestar dels menors des de la Direcció General de Menors i família. El confinament va suposar un aïllament no voluntari dels menors en situació de risc i de les seves famílies, que van perdre els espais comunitaris i socioeducatius que donaven suport als seus processos.

Així, amb la finalitat de poder oferir un servei de suport continuat, dirigit a l’observació i intervenció al propi domicili de les famílies i la seva comunitat i totalment complementari al treball dels tècnics referents de la Direcció Generala aquestes famílies, va néixer aquest programa a l’abril de 2020.

Posteriorment la realitat va fer evident que aquesta figura i les seves funcions d’observació i intervenció socioeducativa de suport suposava una avantatge i una funcionalitat demostrada més enllà de la situació extraordinària de la pandèmia, definint-se el programa com una nova eina al servei de la protecció del menor.

Actualment aquest servei cerca recolzar la feina que realitzen els tècnics del Servei de Protecció de Menors. El fet de poder observar i intervenir dins el domicili familiar permet tenir una visió més pròxima i exacte de les relacions familiars, les mancances que hi pot haver i els punts forts sobre els quals recolzar-se, podent treballar de manera específica amb els recursos comunitaris més propers.

El programa va adreçat a tots els menors i les seves famílies que es troben en declaració de risc o en situació de diligencies prèvies, segons les competències atribuïdes a l’IMAS.

OBJECTIUS

§ Recollir informació directament del domicili que faciliti la presa de decisions als tècnics del Servei de Protecció de Menors i activar els recursos necessaris.

§ Enfortir els llaços amb la estructura comunitària del seu entorn per donar resposta a les dificultats detectades.

§ Oferir un suport socioeducatiu a les famílies.

§ Reduir la necessitat de posar en marxa mesures de retirada de menors davant situacions que es poden reconduir amb un suport professional mantingut.

PERFIL DE LA POBLACIÓ

Requisits de les persones usuàries: Ser menors d’edat i tenir una mesura de declaració de risc per part del Servei de Protecció de Menors o estar en situació de diligències prèvies.

Perfil de les persones usuaris del servei: Menors amb expedient obert al SMF amb declaració de risc o diligències prèvies.

ACTIVITATS

D’acord amb les línies del pla de cas del Servei de Menors i de forma coordinada amb el tècnic responsable del Servei de Menors i Família. La intervenció es realitzarà prioritàriament en el domicili familiar i la seva comunitat. Entre d’altres destaquem:

- Recollir informació sobre la situació del menor. Posant especial esment als factors de risc i protecció del context familiar i social.

- Reforçar les línies del pla de cas del Servei de protecció de menors.

- Realitzar accions per millorar la protecció del menor minimitzant els factors de risc i potenciant els factors de protecció. Aquestes intervencions podran ser tant assistencialistes com socioeducatives.

- Ajudar a la família a establir o/i mantenir la relació amb els recursos comunitaris, connectant-la amb tots aquells recursos comunitaris que afectin positivament al benestar del menor.

- Coordinació amb el servei de Menors i Família i altres implicats.

FONTS DE FINANÇAMENT

Finançat per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

Aquest projecte pretén atendre joves que estan complint condemna al centre penitenciari o en la fase de reinserció oferint acompanyament i suport en les dificultats específiques provocades per la seva situació de reclusió, així com pel fet de ser jove, oferint una activitat educativa intensa tant durant la seva estada a la presó, com en el seu posterior procés d'inserció social. Aquest programa intervé al Centre Penitenciari de Palma i al CIS de Palma, seguint la seva intervenció un cop en llibertat.

Formaria part, i està complementat per un projecte més gran que duem a terme des de l'any 1998 que és el SERVEI D'ACOMPANYAMENT CAP A L'OCUPACIÓ, que atén les persones recluses en fases pròximes a la sortida, amb l'objectiu de preparar-se i realitzar una inserció laboral (formació, preparació per a l'ocupació, capacitació laboral, mediació amb empreses).

Objectius:

1. Facilitar un procés educatiu individualitzat.

 2. Afavorir i fomentar la reinserció social

Destinataris:

El present projecte va dirigit  als joves del mòdul de Joves del Centre Penitenciari de Mallorca. En aquest mòdul hi ha un nombre variable de joves, amb edats compreses entre els 18 i 25 anys. 

Metodologia:

Aquest programa pretén atendre les persones joves que es troben al centre penitenciari, oferint-los un acompanyament i seguiment socioeducatiu intensiu amb l'objectiu d'atendre integralment al jove per millorar els coneixements, capacitats i actituds dels participants per incrementar les seves possibilitats d'inserció social i laboral en el moment de la seva reincorporació a la societat.

Primer durant la seva estada a la presó i posteriorment en el seu procés d'inserció social i laboral, aquest programa preveu un acompanyament i seguiment a nivell individual durant tot el procés de la persona, i diferents tallers específics a nivell grupal. Així com un treball a nivell familiar i un treball de mediació, d'acompanyament als recursos i activitats comunes del centre penitenciari i als recursos comunitaris. Es tracta d'un projecte complementari i específic dins d'un projecte més gran que és el servei d'acompanyament cap a l'ocupació que porta realitzant el GREC des de l'any 1998.

La intervenció inclou diferents fases d'actuació. S'inicia sempre en el moment en què l'intern està en règim ordinari penitenciari, continuant en el context de la llibertat total de la persona. Atès que un dels objectius del programa és la inserció social, es fa necessària la intervenció no només durant l'estada de la persona al centre penitenciari, sinó també quan es trobi llibertat i durant el temps que es consideri necessari per assolir i consolidar els objectius prefixats per a cada cas en concret.

La situació de solitud no desitjada en persones majors és un fenomen que va en augment. L’envelliment és una etapa que comporta un procés de pèrdues socials, funcional i de salut. Aquests factors, i uns altres com la transformació socioeconòmica i cultural, els nous models familiars i l’increment de la longevitat, fan que cada vegada hi hagi més persones majors en situació de solitud no desitjada i/o aïllament social.

La persona major que perd la seva activitat i es troba aïllada socialment, acabarà per presentar, en la majoria dels casos, un deteriorament funcional i físic que es manifestarà en última instància en un deteriorament cognitiu i de la salut en general.

L’1 de desembre de 2017 s’engega el programa Sempre Acompanyats, que té com a objectiu detectar i prevenir les situacions de solitud no desitjada i l’aïllament social de les persones majors. Es tracta d’un model d’intervenció centrat en la persona, però des d’una perspectiva comunitària, per abordar la solitud de les persones majors des de la complementarietat, el treball en xarxa i l’aprofitament del conjunt de recursos que ofereix la comunitat.  Actualment s'intervé als  barris de Santa Catalina, Es Jonquet , El Terreno i Cala Major.

No sempre resulta senzill realitzar una detecció primerenca de les situacions de dificultat i conflicte social que afecten a infants i joves, la qual cosa fa que, en ocasions, acabem intervenint massa tard i amb caràcter d’urgència. La intervenció preventiva des de l’atenció primària possibilita que no es generin determinats conflictes o, al manco, que no s’agreugin.

Als municipis i barriades trobam infants i joves que han iniciat processos d’exclusió social, és a dir, que es troben fora dels circuits normalitzats que els ofereix el seu entorn com pot ser l’escola, l’ institut, entitats de lleure, recursos esportius… Aquesta població requereix d’una atenció socioeducativa que, a través de figures professionals,  ajudin als menors i joves a  retornar als circuits de socialització normalitzats.

La llar funcional és un centre residencial amb contracte amb l'IMAS que acull menors de 13 a 17 anys amb expedient obert al Servei de Protecció del Menor.

En aquest centre es desenvolupa una tasca educativa fonamentada en l'atenció personalitzada dels joves que necessiten aquest recurs. Es fa un procés d'acompanyament en aquests difícils anys de les vides dels menors en què se'ls orienta cap a un retorn familiar en els casos en què sigui adient o cap a una vida independent quan no hi ha referents familiars o aquests són negatius per al menor.