Que lluny i que aprop queda tot. Ja fa gairebé tres mesos des que va començar tota aquesta crisi, que per una part sembla un "mal son", i que de l'altra, és tan real...

Ens hem hagut d'anar reinventant gairebé dia a dia. Vam haver de canviar un gran nombre de dinàmiques que teníem al centre, potser la més important, la que mai havíem valorat en la seva justa mesura, la de ser lliures de poder entrar i sortir al carrer. 

Vàrem estar pensant com confinar junts a 8 adolescents en un espai reduït per un temps indeterminat i "sobreviure" a això. Com flexibilitzar prou la dinàmica de la llar, el nostre dia a dia, perquè no se’n vagin i passin de tot?, com fer-los conscients d'aquests moments "històrics" que vivim, quan majoritàriament, pensen que això no va amb ells i que no els afecta ni els afectarà en res?

De la nit al dia i gairebé per sorpresa, ja estem tornant a aquestes "rutines" que tant semblava que trobàvem a faltar. O potser no tant.

Mirant cap enrere, gairebé no hem tingut conflictes, la convivència entre tots ha estat molt bona i la cordialitat ha estat present. També hi ha hagut moments difícils, on el cansament i el mal humor sorgien on menys ho esperaves, on la irritació s'apoderava d'algun de nosaltres i ens desbordava, on la incertesa del "quan acabarà tot això" ens tirava per terra.

Fins al moment els objectius s'han complert, seguim tots, estem bé, el centre segueix obert, seguim somrient intentant endevinar com serà aquesta nova "normalitat" de la qual tant es parla, intentant retrobar-nos amb algunes dinàmiques que havíem deixat i descobrint que ja no hi són i que probablement no tornaran a ser com a mínim durant un temps, tal com les recordàvem.

Quines han estat les claus que ens han permès "superar" aquesta prova? Aquí van algunes paraules que potser puguin resumir part del que ha passat: Paciència, flexibilitat, sentit de l'humor, conscienciació, superar les pors, alegria, adaptació, creativitat, força / fortalesa, sentit comú, comptar amb "l'altre", franquesa, imaginació, més sentit de l'humor ...

Creiem que aquesta experiència ens ha unit a tots molt més, adults i joves. Saber que l'altre hi és, mirant-me furtivament quan no me n'adono, fa que no em senti sol, que ell tampoc se senti sol, i ens dóna esperança que passi el que passi, junts podrem tirar endavant amb el que vingui.